Uriel
Significat d'Uriel
(heb. zÛrîzêl, «Déu és la meva llum», [flama de] «foc de Déu» o «llum de Déu»;
as. Ilu-urri).
1. Levita coatita que va ajudar a David a portar l'arca des de la casa d'Obed-edom
fins a Jerusalem (1 Cr. 6.24;15:5, 11).
2. Home de Gabaa la filla del qual Micaías va ser la mare del rei Abías (2Cr. 13:2).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: URIEL
URIEL segons la Bíblia: «Ell [Déu] és llum.»
(a) Levita coatita, descendent de Coré (1 Cr. 6.24). El cap dels coatitas és probablement el mateix Uriel (1 Cr. 15:5, 11).
«Ell [Déu] és llum.»
(a) Levita coatita, descendent de Coré (1 Cr. 6.24). El cap dels coatitas és probablement el mateix Uriel (1 Cr. 15:5, 11)
(b) Home de Gabaa; la seva filla va ser la mare d'Abías, rei de Judà (2 Cr. 13:2).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).