Vara
Significat de Vara
Traducció de diverses paraules hebrees, entre les quals es troben matteh,
«vara», «bàcul»; shêbet, «vara», «ceptre»; maqqêl, «vara», «branca», «gaiato».
La paraula matteh s'usa per a referir-se a la vara d'Aarón (Ex. 4:2, 4, 17, 20;
tindria uns 90 cm de llarg), i de les diverses que va usar Déu per a confirmar a
Aarón en el seu càrrec (Nm. 17). La shêbet evidentment era més llarga, i sovint
la hi emprava com a arma (Ex. 21.20; 2 S. 7.14; Sal. 2:9). La usaven els
pastors (Sal. 23:4) i els agricultors (ls. 28:27); i també per a aplicar
disciplina (Pr. 10.13; 13.24, BJ; etc.). Maqqêl és la paraula emprada per a
les vares que usava Jacob en els seus esforços per controlar la reproducció del
bestiar de Labán (Gn. 30:37-41). En el NT «vara» prové generalment del gr.
rábdos, i és un símbol de disciplina (1 Co. 4.21) i de govern i retribució
(Ap. 2.27;12:5; 19.15). La «canya» d'Ap. 21.15 i 16 és la traducció del gr.
kálamos, «vara de mesurar». Vegeu Pal.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VARA
VARA segons la Bíblia: (a) Heb. «Shêbet»: vara, o bastó de càstig (Éx. 21.20; 2 S. 7.14; Jb. 9.34; Pr. 10.13; Is. 11:4). A vegades, la vara del pastor (Ez. 20.37; El meu. 7.14).
(a) Heb. «Shêbet»: vara, o bastó de càstig (Éx. 21.20; 2 S. 7.14; Jb. 9.34; Pr. 10.13; Is. 11:4). A vegades, la vara del pastor (Ez. 20.37; El meu. 7.14).
Els pastors fan passar les seves ovelles sota les seves vares per a explicar-les mes fàcilment; així és com el Senyor es cuidarà d'una manera particular de cadascuna de les seves ovelles. La vara és així mateix un símbol de poder i d'autoritat (Sal. 2:9; cf. Jer. 48:17).
(b) Heb. «matteh», vara, bastó per a caminar (Éx. 4:2; 8:1; 1 S. 14.27, 43).
La vara de Moisès era un bastó de pastor, empleada també a vegades per Aarón, amb la qual els dos germans duien a terme miracles.
Per aquesta raó rebia també el nom de «vara de Déu» (Éx. 4.20; 17:9). Quan el summe sacerdoci instituït per Moisès va ser objecte de crítiques i de murmuracions per part del poble, Déu va fer florir en una nit la vara d'Aarón (Nm. 17:1-11).
Aquí sembla haver-hi un símbol de la resurrecció de Crist, la divinitat de la qual i summe sacerdoci van quedar confirmats per la seva resurrecció d'entre els morts (Ro. 1:4; cf. He. 9:4).
(c) Gr. «rhabdos», d'on es deriva el verb «rhabdizõ»:
el bordó del viatger (Mt. 10.10);
la vara de càstig (1 Co. 4.21);
el ceptre d'equitat i del regne (He. 1:8).
La flagel·lació amb varazos era un suplici romà que es va aplicar a Crist (Mr. 15.15), així com a Pablo i a Silas (Hch. 16.22; 22.25; 2 Co. 11.25).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).