Zabad
Significat de Zabad
(heb. Zâbâd, «El [Déu] concedeix [ha dotat]» o «dador»).
1. Fill de Natán i nét de Jarha, el serf egipci de Sesán, un jerameelita de
Judà (1 Cr. 2.36, 37).
2. Descendent d'Efraín, de la família de Sutela (1 Cr. 7.21).
3. Valent de David (1 Cr. 11.41).
4. L'altre nom pel qual es coneixia a Josacar* (2 Cr. 24:26).
5, 6 i 7. Tres homes dels dies d'Esdras que s'havien casat amb dones estrangeres
(Esd. 10.27, 33, 43).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).