Zacarias
Significat de Zacarias
(heb. Zekaryâh[û], «Yahweh ha recordat [es recorda del meu]» o «recordat per
Yahweh»; nom que apareix en un segell heb. antic i en un pes en la qual
figura una inscripció; aram. Zekaryah; gr. Zajarías).
1. Quinzè rei del regne del nord d'Israel, si tenim en compte a Tibni.*
Era fill de Jeroboam II, i amb ell la dinastia de Jehú va arribar a la seva fi (2 R.
10.30), quan va ser assassinat en Ibleatn per Salum després d'un breu regnat
que a penes va durar 6 mesos (c 753-752 a. C.; 14.29; 15:8-12).
2. Avi matern del rei Ezequías de Judà (2 R. 18:1, 2; 2 Cr. 29:1).
3. Descendent de Rubén i cap de la tribu (1 Cr. 5:7).
4. Fill de Meselemías, un levita coatita; va servir com a porter del santuari
durant el regnat de David (1 Cr. 9.21, 22; 26:2) i era un astut
conseller del monarca (26:2, 14).
5. Benjamita de Gabaón, fill de Jehiel (1 Cr. 9.35, 37); besoncle del rei Saúl.
Vegeu Zequer.
6. Levita del 2n ordre emprat per David: primer per al trasllat de l'arca a
Jerusalem (1 Cr. 15.18, 20), i més tard per a servir davant de l'arca del Senyor
(16:5); possiblement és el mateix a què es refereix Zacarías 8.
7. Sacerdot que tocava la trompeta quan es traslladava l'arca a Jerusalem
durant el regnat de David (1 Cr. 15.24).
8. Fill d'Isías, levita coatita, dels dies de David (1 Cr. 24:25); possiblement
el mateix a què es refereix Zacarías 6.
9. Levita merarita, fill d'Hosa; David ho va emprar com a porter (1 Cr. 26:10, 11).
10. Home el fill del qual Iddo va ser el cap dels manasitas de Galaad durant el regnat
de David (1 Cr. 27:21).
11. Príncep nomenat pel rei Josafat per a ensenyar la llei a les ciutats de
Judà (2 Cr. 17:7).
12. Levita gersonita, de la família d'Asaf, i fill de Benaía. El seu fill Jahaziel
va animar al rei Josafat a combatre contra Moab (2 Cr. 20.14, 15).
13. Fill del rei Josafat de Judà (2 Cr. 21:2).
14. Fill de Joiada i summe sacerdot durant el regne de Joás de Judà. Quan es
va generalitzar l'apostasia en Judà després de la mort del seu pare Joiada, el
Esperit Sant va impulsar a Zacarías perquè reprengués a la nació per les seves
transgressions. Això va provocar tal ressentiment en uns certs cercles i va enutjar al
rei de tal manera -a qui potser li ho va censurar personalment- que éste va manar
apedregar-li en l'atri del temple (2 Cr. 24:20-22).
Aquest és sens dubte el Zacarías a qui es va referir Jesucrist 2 segles després en
la seva famosa declaració sobre la sang dels justos vessada en la terra,
«des de la sang d'Abel fins a la sang de Zacarías, que va morir entre l'altar
i el temple» (Lc. 11.50, 51). Zacarías, fill de Joiada, és l'única persona de
#aqueix nom esmentada en la Bíblia com assassinada en el temple. La mort de
Abel 1212 apareix en el primer llibre de les Escriptures hebrees, i el
martiri de Zacarías en l'últim; d'allí que les paraules de Crist, «des de»
i «fins a», tenien la intenció de cobrir tot l'àmbit de l'AT. El fet de
que a Zacarías se'n digui «el fill de Berequías», en el passatge paral·lel de Mt.
23.35, planteja un problema, perquè el ben conegut profeta Zacarías, que va viure
i va treballar després de l'exili en els dies de Zorobabel, sí que era fill de
Berequías. Alguns tracten de solucionar el problema afirmant que les paraules
«el fill de Berequías» de Mt. 23.35 no formen part de la declaració de
Jesucrist, sinó que són una frase equivocada afegida posteriorment per algun
escrigui quan va copiar aquest passatge. Però ésta no és l'única explicació possible
del cas. En hebreu, «fill» sovint significa nét o descendent; el màrtir
Zacarías bé podria haver estat anomenat fill* tant de Joiada com de Berequías
si estava en la línia de tots dos. Vegin-se Berequías 8; Zacarías 19.
15. Conseller del rei Uzías de Judà; el seu consell li va produir prosperitat al monarca
mentre va seguir les indicacions del seu assessor (2 Cr. 26:5).
16. Levita de la casa d'Asaf; el va ajudar al rei Ezequías a netejar el temple (2 Cr.
29:13).
17. Levita coatita, capatàs dels obrers que reparaven el temple durant el
regnat de Josías (2 Cr. 34:12).
18. Important funcionari del temple, probablement sacerdot, durant el regnat
de Josías (2 Cr. 35:8).
19. Profeta, fill de Berequías i nét de lddo (Esd. 5:1; Zac. 1:1; és molt probable
que naixés en Babilònia), autor del llibre que porta el seu nom. Tal com
Gemegaire i Ezequiel, molt possiblement era alhora sacerdot i profeta. Es
arriba a aquesta conclusió perquè pertanyia a la casa de lddo, i un important
sacerdot que portava #aqueix nom va tornar amb Zorobabel a Palestina (Neh. 12:1,
4). També és possible que Zacarías 28 (vegeu més a baix) hagi estat
descendent del profeta Zacarías. El llibre conté missatges dirigits a
Zorobabel, el cap polític de la nació; a Josué, el summe sacerdot; i al
poble en general, però dóna poca informació sobre l'autor. Va ser
contemporani del profeta Hageo (Hag. 1:1; Zac. 1:1), al costat de qui
va exercir un important paper en la tasca d'estimular als jueus que havien
tornat perquè reprenguessin la construcció del temple i l'acabessin (Esd.
5:1, 2).
20. Membre de la família d'Aturs. Va tornar a Jerusalem sota la conducció de
Esdras, acompanyat de 150 homes membres de la seva família (Esd. 8:3).
21. Membre de la família de Bebai. Va tornar a Jerusalem, en dies d'Esdras, en
companyia de 28 homes membres de la seva família (Esd. 8.11).
22. Home important que va enviar Esdras perquè induís als levites i els
servidors del temple a tornar amb ell a Jerusalem (Esd. 8.16).
23. Membre de la família d'Elam; s'havia casat amb una dona estrangera en dies
d'Esdras (Esd. 10.26).
24. Cap dels levites, o sacerdot, que el va ajudar a Esdras en la lectura de la llei
(Neh. 8:4).
25. Fill d'Amarías, de la família jueva de Fares (Neh. 11:4).
26. Fill de Siloni (Neh. 11:5).
27. Sacerdot, fill de Pasur i pare d'Amsi (Neh. 11.12).
28. Sacerdot, cap de la casa d'Iddo en dies del summe sacerdot Joiacim (Neh.
12.16); tal vegada era un descendent de Zacarías 19, el profeta.
29. Levita, fill de Jonatán, de la casa d'Asaf. Va dirigir a un grup de músics
durant la dedicació del mur de Jerusalem en dies de Nehemías (Neh. 12.35,
36).
30. Sacerdot que tocava la trompeta durant la dedicació del mur de Jerusalem en
dies de Nehemías (Neh. 12.41).
31. Fill de Jeberequías. Va ser un dels testimonis que figuraven en una tablilla
escrita per Isaïes (ls. 8:2).
32. Pare de Joan el Baptista (Lc. 3:2), un sacerdot que pertanyia a la classe de
Abías. Vivia en una ciutat situada a la regió dels pujols de la Judea amb el seu
esposa Elisabet (1:5, 39, 40). Se'ls descriu com un matrimoni d'edat, sense
fills, i es diu que «tots dos eren justos davant de Déu, i caminaven
irreprensibles en tots els manaments i ordenances del Senyor» (vs 6, 7). En
una ocasió, quan la classe a la qual Zacarías pertanyia estava prestant
servei en el temple, li ho va triar perquè oferís l'encens (Lc. 1:9).
Mentre complia les seves obligacions, una gran multitud es trobava rendint
culte fora (v 10). De sobte se li va aparèixer l'àngel Gabriel, dempeus junt
a l'altar de l'encens (vs 11, 19). Zacarías va tenir por, però l'àngel el va calmar
i el va informar que les seves oracions havien estat sentides: tindria un fill al qual li
donaria el nom de Juan (vs 12, 13). El nen no havia de beure begudes fortes, i
seria ple de l'Esperit Sant des del seu naixement. La seva obra especial
consistiria a «preparar al Senyor un 1213 poble ben disposat» (v 17).
Zacarías va dubtar que això fos possible, ja que tant ell com la seva esposa eren
persones d'edat avançada (v 18), per això Gabriel li va anunciar que quedaria mut
fins que la predicció es complís (v 20). En sortir del temple Zacarías
va tractar d'explicar-li a la gent inquieta per què s'havia demorat tant (vs 21,
22). Aquesta va comprendre «que havia vist visió en el santuari». Quan va acabar
el seu període de servei va tornar a la seva casa (v 23), i va continuar mut fins després
del naixement del nen. Vegeu Abías 9.
Quan va arribar el moment de circumcidar al bebè, els veïns i parents
van decidir que hauria de portar el nom del seu pare, però la seva mare va dir que
havia de dir-se Juan. Consultat Zacarías, qui encara estava mut, va escriure
«Juan» en una tablilla (vs 59-63). Llavors la seva llengua es va deixar anar, «va parlar
beneint a Déu» (v 64) i va profetitzar sobre l'obra que faria el seu fill, a
qui es diria «profeta de l'Altíssim» (vs 67-79). Com a resultat del
incident, difós per gairebé tota la Judea, molts van conèixer a Juan i es
preguntaven què li oferiria el destí (vs 65, 66).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZACARIAS
ZACARÍAS segons la Bíblia: «Jehová s'ha acordat». (1) Benjamita de la família de Jehiel, de Gabaón (1 Cr. 9.35, 37); anomenat Zequer en 1 Cr. 8.31.
«Jehová s'ha acordat». (1) Benjamita de la família de Jehiel, de Gabaón (1 Cr. 9.35, 37); anomenat Zequer en 1 Cr. 8.31.
Si la vocalització tradicional és la correcta, Zequer és un sinònim que significa «memòria». No obstant això és probable que es tractés d'una abreviació, Zacar, que significa «ell s'ha acordat».
(2) Levita de la família de Coat, descendent d'Ebiasaf (Asaf). Era fill de Meselemías, i porter del tabernacle en el regnat de David (1 Cr. 9.19, 21, 22; 6:2) i savi conseller (1 Cr. 26:14).
(3) Levita del segon ordre; tocava el saltiri en el festeig que va acompanyar l'arca a Jerusalem. David li va assignar un servei permanent en el tabernacle erigit per a l'arca (1 Cr. 15.18, 20; 16:5).
(4) Levita de la família de Coat, de la casa d'Uziel, va viure durant el regnat de David (1 Cr. 24:25).
(5) Levita de la família de Merari, quart fill d'Hosa. Va ser un dels porters del tabernacle durant el regnat de David (1 Cr. 26:10, 11).
(6) Sacerdot i músic de l'època del rei David (1 Cr. 15.24).
(7) Home de la mitja tribu de Manasés en Galaad, pare d'Iddo; va viure durant el regne de David (1 Cr. 27:21).
(8) Levita, fill d'Asaf i descendent de Gersón (2 Cr. 20.14).
(9) Un dels prínceps comissionats per Josafat perquè ensenyessin la Llei al poble de Judà (2 Cr. 17:7).
(10) Quart fill de Josafat (2 Cr. 21:2).
(11) Fill del summe sacerdot Joiada i íntegre com el seu pare. Zacarías va viure durant el regnat de Joás, rei de Judà; dotat de l'Esperit, va retreure al poble que hagués abandonat a Jehová després de la mort de Joiada. Zacarías va ser llavors lapidat al pati del temple per ordre del rei (2 Cr. 24:20-22).
És a aquest Zacarías que sembla referir-se Crist en parlar de la sang dels profetes vessada sobre la terra (Lc. 11.51).
En efecte, Zacarías fill de Joiada és l'únic personatge esmentat en les Escriptures que fos assassinat entre el temple i l'altar.
La memòria d'aquesta tràgica mort es va transmetre de generació en generació. En estar el llibre de Cròniques en últim lloc en el cànon jueu, Zacarías apareix com l'últim màrtir, sent Abel el primer. Mt. 23.35 constitueix un problema, puix que Zacarías rep l'apel·latiu de «fill de Berequías», al·ludint al ben conegut profeta postexílico.
Aquest passatge de Mateo, diferent del passatge paral·lel de Lc. 11.51, conté molt probablement una glossa que algun copista va posar al marge, confonent tots dos Zacarías, glossa que posteriorment hauria estat incorporada al text (vegeu GLOSSA).
(12) Home entès en visions de Déu i conseller del rei Uzías (2 Cr. 26:5). (13) Rei d'Israel; últim sobirà de la dinastia de Jehú.
Va accedir al tron de Samaria l'any 30 d'Azazías, rei de Judà, i va regnar durant sis mesos. Fill de Jeroboam II, va morir a les mans de Salum, que li va succeir (2 R. 14.29; 15.10).
La predicció segons la qual Jehú tindria descendents en el tron només fins a la quarta generació es va complir en l'accessió i mort ràpida de Zacarías (cf. 2 R. 10.30).
(14) Príncep rubenita (1 Cr. 5:7).
(15) Fill de Berequías; va ser testimoni que Isaïes escrivia unes paraules enigmàtiques un any abans que una profecia revelés el seu autèntic significat (Is. 8:2).
(16) Avi d'Ezequías per part materna (2 R. 18:1, 2).
(17) Levita descendent d'Asaf. Va prendre part en la purificació del Temple, baix Ezequías (2 Cr. 29:13).
(18) Levita, descendent de Coat; inspector dels obrers que van efectuar les reparacions del Temple durant el regnat de Josías (2 Cr. 34:12).
(19) Un dels oficials de la casa de Déu baix Josías; indubtablement un sacerdot (2 Cr. 35:8).
(20) Home de Judà, de la família de Sela (Neh. 11:5).
(21) Un altre home de Judà de la família de Fares (Neh. 11:4).
(22) Sacerdot descendent de Pasur de la casa de Malquías (Neh. 11.12).
(23) Descendent d'Aturs; va tornar de Babilònia amb Esdras (Esd. 8:3).
(24) Un altre que va tornar de l'exili amb Esdras fill de Bebai (Esd. 8.11).
(25) Un dels prínceps encarregats per Esdras de portar amb si a levites i netineos perquè acompanyessin als israelites en la seva volta de l'exili (Esd. 8.16).
(26) Un dels quals van ajudar a Esdras a llegir la llei al poble; probablement sacerdot (Neh. 8:4).
(27) Fill d'Elam, va seguir la indicació d'Esdras d'acomiadar a la seva dona estrangera (Esd. 10.26).
(28) Levita, fill de Jonatán, descendent d'Asaf. Va dirigir als levites músics en la dedicació de les muralles restaurades de Jerusalem (Esd. 12.35, 36).
(29) Sacerdot que va fer sonar la trompeta en la dedicació de les muralles restaurades de Jerusalem (Neh. 12.41).
(30) Sacerdot i cap de la casa patriarcal d'Iddo en l'època del summe sacerdot Joiacim (Neh. 12.16; cf. v. 12). (Vegeu (ad)).
(31) El profeta Zacarías (Zac. 1:1). Vegeu ZACARÍAS (Profeta).
(32) Pare de Joan el Baptista. Sacerdot de la classe d'Abías (vegeu ABÍAS, b). La seva esposa Elisabet era parent de María de Natzaret (Lc. 1:5, 36).
Aquesta piadosa parella vivia a la regió muntanyenca de Judà (Lc. 1.39, 40). Havent-li tocat en sort oferir l'encens, mentre exercia aquesta funció se li va aparèixer un àngel, que li va anunciar a l'ancià que Déu li donaria un fill (Lc. 1.18), que prepararia al Senyor un poble ben disposat de cara a l'arribada del Messies (Lc. 1.13-17).
Zacarías, dubtant, va demanar un senyal, que va rebre en forma de mudesa temporal a causa de la seva incredulitat, fins al compliment de la promesa (Lc. 1.18-22, 62-64).
Quan el nen va néixer, Zacarías va ser ple de l'Esperit Sant, va profetitzar sobre el Salvador, lloant-lo (Lc. 1:67-79).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).