Zaccai
ZACCAI (PERSONA) [Heb zakkāi ( זַכָּי) ]. Var. CHORBE. Cap d'una família d'exiliats babilònics que figuren com a repatriats sota el lideratge de Zorobabel i altres (Esdras 2: 9 [= Neh 7.14 = 1 Esdr 5.12]). En lloc del nom Zaccai, la llista en 1 Esdras dóna la forma CHORBE. Per a obtenir més informació sobre la llista d'Ezra 2, consulti AKKUB.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).