Zeboim

Significat de Zeboim

(heb. Tsebô{îm, Tsebôyîm i Tsebôyyîm «gaseles [antílops]», «cérvols» o
«hienes»).

1. Ciutat cananea que, juntament amb altres 4 «ciutats de la plana» (Gn. 10.19; cf
13.12), es va rebel·lar contra la fèrula de Quedorlaomer (14:2-9). Després Déu la
va destruir juntament amb Sodoma,* Gomorra* i Adma* (Dt. 29:23; cf Gn. 19.24, 25; Us.
11:8). No s'ha localitzat el lloc d'ubicació original, però potser està
sota les aigües de l'extrem sud de la Mar Morta.

2. Vall situada en el territori de Benjamí, entre Micmas i el desert del
Orienti (1S. 13.16-18). Ha estat identificat amb el Wâd§ Abû Dab~, un
tributari del Wâd§ Qelt, al llarg del qual corria l'antic camí de
Jerusalem a Jericó.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZEBOIM

ZEBOIM segons la Bíblia: I. (Heb. «s’boyim» = «gaseles».) Una de les cinc ciutats de la plana (Gn. 10.19). Quedorlaomer va vèncer al seu rei (Gn. 14:2, 8, 10).

I. (Heb. «s’boyim» = «gaseles».) Una de les cinc ciutats de la plana (Gn. 10.19). Quedorlaomer va vèncer al seu rei (Gn. 14:2, 8, 10).

El foc del cel la va destruir, com a les altres ciutats veïnes (Gn. 19.17-29; Dt. 29:23; Us. 11:8). (Vegeu SODOMA.) II. (Heb. «s’bo’im» = «hienes».)

1. Vall de Benjamí, entre Micmas i el desert a l'est (1 S. 13.16-18). Aquest nom heb. es preserva en l'àrab modern: el wadi Abu Diba’ («pare de hienes») és un afluent meridional del wadi el-Kelt, al nord del qual una petita ramificació de la vall es diu Shakk ed-Diba’ («barranca de les hienes»).

2. Ciutat que van ocupar els benjamitas en tornar de l'exili (Neh. 11.34). Aquesta població es trobava en els pujols del límit de la plana de Sarón, al nord de Lida.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ZEBOIM