El bon pastor

1»En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler.

2El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles:

3a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir.

4Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.

5Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.

6Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.

7Per això Jesús continuà: —En veritat, en veritat us ho dic: jo soc la porta de les ovelles.

8Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven.

9Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.

10El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.

11»Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles.

12El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa.

13Com que és un mercenari, tant se li’n dona de les ovelles.

14»Jo soc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi,

15tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. I dono la vida per les ovelles.

16Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

17»El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro.

18Ningú no me la pren, soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.