Els talents

14»De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns.

15A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. »Immediatament,

16el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més.

17Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més.

18Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor.

19»Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.

20Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: »—Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.

21»L’amo li va dir: »—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor.

22»Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: »—Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.

23»L’amo li va dir: »—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor.

24»Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: »—Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat.

25Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

26»Però el senyor li va respondre: »—Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat.

27Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos.

28Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu.

29Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.

30I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.