Les mines

11Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent.

12Per això digué: —Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar.

13Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir: »—Negocieu-hi mentre no torno.

14»Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir: »—No volem que aquest regni damunt nostre.

15»Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret.

16Es presentà el primer i digué: »—Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu.

17»Ell li respongué: »—Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.

18»Vingué després el segon i digué: »—La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc.

19»Va dir també a aquest: »—Tu, igualment, governa cinc ciutats.

20»Però se’n presentà un altre que digué: »—Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador.

21Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.

22»Ell li respon: »—Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat.

23Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?

24»Aleshores digué als qui eren presents: »—Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.

25»Ells li contestaren: »—Senyor, si ja té deu mines!

26»Ell replicà: »—Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.

27I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.