Diumenge XIV durant l’any

"Lectura del llibre d'Iseías", diu el senyor. "Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis. No tornarà a ser, però no ho farà ningú, i no ho farà ningú, i no ho farà ningú." "Lectura del llibre d'Iseías", diu el senyor. "La paraula que surt dels meus llavis no tornarà a infacunda sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat."

"Salm responsorial".

"Vet lleu per la terra i l'arregueu, l'enriquiu a mans plenes. El riarà el de Déu desborda d'aigua preparant els sembrats.

La llavor caigui en bona terra i donar fruit. Facundeu la terra, amaran els seus sols, aplanen els terrossos, aplanint-la amb els xàfecs, i baneu el que hi germina. La llavor caigui en bona terra i donar fruit. Coroneu l'anyada amb l'abundó que cau del cel, la fertilitat regalima de la vostra carrossa, aclama joyós l'hervell de l'estepa, s'engalan els turons.

La llavor caigui en bona terra i donar fruit. Les prades esbasteixen de ramats, les valls, cobertes de blat, aclamen, joyoses i canten. La llavor caigui en bona terra i donar fruit.

Lectura de la Carta de Sant Pau als cristians de Roma.

"Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria, que més tard s'ha de revelar a nosaltres. Perquè tot l'univers creat està atent, esperant que es reveli d'una vegada la glorificació dels fills de Déu. L'univers creat s'ha trobat sotmès a una situació absurda, no perquè ell ho hagi volgut, sinó que algun altre l'hi ha sotmès, donant-li prou l'esperança que, un dia, serà alliberat de l'esclavatge d'aquesta situació desgraciada per obtenir la llibertat que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat ja nega i sofreix dolors com la mare que ho han infanta, però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui fosseïm l'esperit com a primers fruits entre la cunyeta que vindrà, ja amaguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills quan el nostre cos serà redimit."

Lectura de l'evangeli segon Sant Mateu. Aquell dia, Jesús sortia de casa i s'asseguia vora el llac. Era tanta la gent que es reunia entorn d'ell que pujava una barca i s'asseguia.

Tota la gent es quedava vora l'aigua i ell els parlava llargament en paràvoles. Diguer, el sembrador va sortir a sembrar, tot sembrant una part de la llavor queiguer arran del camí. Vingueren els ocells i se la menjaren. Una part queiguer en un terreny rocós on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia rels quan sortia el sol, amb la calor s'assecà. Una part queiguer entre els cartes, però els cartes van créixer i l'ofegaren. Una part queiguer a la terra bona i donar fruit, o cent, o sessanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti. Els deixebles s'agustaren i li preguntaren per què els parleu en paràvoles. Ell respondia, "Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del regne, però ells no. Els qui tenen, Déu, els donarà encara més i tindran a vessar, però els qui no tenen els prendrà fins a allò que els queda. Jo els parlo en paràvoles perquè... tot hi veuré i no veuen res. I tot hi sentiré i no senten ni entenen res. En el cas d'ells, es compleix aquella profecia d'Iseías que deia, "Per més que escolteu, no entendreu res. Per més que mireu, no veureu res." El cor d'aquest poble s'ha fet insensible. S'ha tornat d'orella i s'ha tapat els ulls. No fos cas que, si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin i jo els retornés la salut. Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat. Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veien. Desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren. Escolteu vosaltres què vol dir la paràvola del sembrador. La llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que entenen el maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir a aquells que reben amb alegria la predicació del regne així que l'ascenden, però només per un moment no arrela dins ells. I de bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cars vol dir aquells que han sentit la predicació del regne, que les ocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofegen i no donen fruit. La llavor sembrada en terra bona vol dir a aquells que han sentit la predicació del regne i l'han entesa i per això donen fruit o 100 o 60 o 30.