Diumenge XV durant l’any

Diumenge XVI durant l'any Lectura del llibre de la saviesa Fora de vós, que vetlleu sobre tothom, no hi ha cap déu a qui hàgiu de convèncer que la vostra sentència és justa. La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostreu només la vostra força si algun no creu que ho podeu tot, o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració. El poder, si volguéssiu, sempre el teniu a la mà. Orant així, heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom, i heu omplert d'esperança als vostres fills en veure que doneu l'ocasió de penedir-se dels pecats.

Salm responsorial Vós, senyor, sou indulgent i bo, ric en l'amor per a tothom que us invoca. Senyor, escolteu la meva pregària, escolteu la meva súplica. Senyor, vós sou indulgent i bo. Tots els pobles que heu creat vindran a fer-vos homenatge i glorificaran el vostre nom. Diran, sou gran, senyor, són prodigioses les vostres obres, vós sou l'únic déu. Senyor, vós sou indulgent i bo. Vós, senyor Déu, compassiu i benigna, lent per al càstig, fidel en l'amor. Mireu-me, apiadeu-vos de mi. Senyor, vós sou indulgent i bo.

Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma Germans, és l'esperit mateix qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb els amics que no es poden expressar perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal. Però és ell, l'esperit, qui es posa en dalt nostre i ni que els seus amics no es puguin expressar. El qui penetra a l'interior dels cors sap prou bé quin és el delè de l'esperit. Ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Lectura de l'avangelís segons Sant Mateu

En aquests temps, Jesús proposa a la gent aquesta altra paràvola. Amb el regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic sembrar jull al mig del blat i se n'anà. Quan el sembrat hagué crescut i s'espigà, aparegué també el jull. Els Mossos anaren a trobar l'amo i li digueren. No era bona la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és doncs que hi ha jull? Ell els espongué. Això ho ha fet algú que en vol mal. Els Mossos li digueren. Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu. No, no feu pas. Si collíeu els ulls, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la cega. I llavors diré als segredors. Colliu primer els ulls i feu anar fessos per cremar-lo. Després colliu el blat i porteu-lo a un granit. Els provoca encara una altra paràvola. Amb el ritme del cel passa com el gra de mostassa que un home ha sembrat al seu camp. És la més petita de totes les llavors, però a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalises i arriba a ser com un arbre. Tant que els ocells hi van per exocar-se les seves branques. Els diguer també una altra paràvola. En el regne del cel passa com amb el llevat que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera fins que tota ha fermentat. Tot això, Jesús, odia la gent amb paràvoles i no els deia res sense paràvoles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta. Els meus llavis. Parlaran amb paràvoles. Exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món. Llavors, deixar la gent i se n'anar a casa. Els decebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràvola dels ulls sembrat al camp. Ell els diguer. El qui sembra la bona llavor és el fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del regne. Els ulls són els del melinda. L'enemic que els ha sembrat és el diable. La seca és la fi del món i el cegador són els àngels. L'enemic on cullen els ulls i el cremen passarà igual a la fi del món. El fill de l'home enviarà els seus àngels. Recudiran del seu regne tots els escandalosos i els qui obren el mal. I els llençaran al forn encès. Allà hi haurà els plors i el cruixí de dents. Llavors, els justos en el regne del seu pare resplendiran com el sol. Qui tingui orelles, que ho senti.