Diumenge XXIII durant l’any

L'actura del llibre de Jesús, fill d'Acira

És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaibegar-se. La venjatiu toparà amb la venjança del senyor que li demanarà com terriburós els seus bequets. L'home que s'irrita contra un altre home, com pot esperar que el senyor li retorni la salut? No s'ha confedit d'un home com ell i ara s'atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell que és carn i ossos guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat? Recorda la fi que t'espera i amenaeràs la teva enemistat. Pensa en la mort i guardaràs fidelment els menors de l'estat. Recorda't dels manaments i no seràs rancorós amb els altres. Pensa en l'aliència de l'Eltíssim i no tindràs en compte l'ofensa rebuda.

Salm responsorial Beneix el senyor ànima meva. Del fons del cor beneix el seu sant nom. Beneix el senyor ànima meva. No t'oblidis dels seus favors. El senyor és compassiu i benigna, lent per al càstig, ric en l'amor. Ell et perdona les culpes i et cuereix de tota malaltia, rescata de la mort la teva vida i et cessia d'amor entranyable. El senyor és compassiu i benigna, lent per al càstig, ric en l'amor. No sempre acusa ni guarda rancúnia, sense fi, no es castiga els pecats com un amic, sinó com un amic. Sense fi, no es castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes. El senyor és compassiu i benigna, lent per al càstig, ric en l'amor. El seu amor als fidals és tan immens com la distància del cel a la terra. Llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l'Orient és lluny de l'Occident.

El senyor és compassiu i benigna, lent per al càstig, ric en l'amor.

Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per ell mateix, mentre vivim, vivim per al senyor, i quan morim, morim per al senyor. Per això tant si vivim com si morim, som del senyor ja que, si Cris va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

Lectura de l'Evangeli segon Sant Mateu En aquell temps, Pere preguntà a Jesús. Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al musermà el mal que m'haurà fet? Set vegades? Jesús li respon. No dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el regne del cel, com amb un rei que fa voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va demanar que venguessin tots els seus vents, i ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com esclaus per poder pagar el deute. Però ell se li llençà els preus i li deia "Tingueu paciència i us ho pagaré tot". Llavors el rei se'n competia, va deixar lliurar i li perdonar el deute. Quan sortia a trobar un dels seus col·legues que li devia uns quants diners. L'agafava i l'escanyava dient-li "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li llençà els peus i el suplicava "Tingues paciència i ja t'ho pagaré". Ell no en va fer cas i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, a veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar al rei de tot el que havia passat. Ell el cridava i li digués "Què et n'hi ets de malhome, quan tu em vas suplicar et vaig perdonar tot aquest deute. Tu no t'havies de competir del teu col·lega com jo m'havia competit de tu?". Llavors el rei, el posant mans als hutxins perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. "Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà".