Sants Andreas Kim i Pau Pak i companys, màrtirs

Diumenge 25è durant l'any Lectura del llibre d'Isaías Cerqueu el senyor, ara que es deixa trobar. Invoqueu-lo, ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins i els homes malèfics els seus propòsits. Que es converteixin al senyor i s'apiadarà d'ells, que tornin al nostre Déu tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l'oracle del senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres, tant com la distància del cel a la terra. Salms responsorial. Us beneiré Déu meu dia rere dia, lluaré per sempre el vostre nom. El senyor és gran, no us canseu de lluar-lo, que la seva grandesa no té límits. El senyor és a prop dels qui l'invoquen. El senyor és compassiu i benigna, l'intregàstic gran en l'amor. El senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. El senyor és a prop dels qui l'invoquen. Són camins de voluntat, els del senyor. Les seves obres són obres d'amor. El senyor és a prop dels qui l'invoquen, dels qui l'invoquen amb sinceritat. El senyor és a prop dels qui l'invoquen.

Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Filips Germans, tant si surto amb vida d'aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos, perquè per a mi viure en Crist i morir em seria un guany. Però quan penso que mentre continuo la meva vida puc fer un treball profitós, no sé vas què escollir. Em sento pres per aquesta alternativa. D'una banda, el meu dosits és morir per estar en Crist, cosa incomparablement millor, però d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Ara, a vosaltres us demano salment això, que porteu una vida digna de l'Evangeli de Crist.

Lectura de l'Evangeli segon Sant Mateu En aquell temps, Jesús digueu als decebles aquesta paràvola. Amb el Regne del Cel, passa com amb un propietari que sortir de bon matí i allogar treballadors per la seva vinya. Va fer tractes per un jornal i els enviar a la seva tasca. Sortir, altra vegada, a mig matí. En trobar d'altres a la plaça sense feina i els diguer "aneu també vosaltres a la meva vinya, us pagaré el que sigui just". I ells hi van anar. Pels vols de mig dia i a mig de tarda, tornar a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de fondre's el sol, encara han trobat altres i els diguer "que feu aquí tot el dia desvagats". Ells li contesten "és que ningú no ens ha llogat". Els diu "aneu també vosaltres a la meva vinya, al capvespre". L'amo de la vinya digue l'encarregat, crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pel esquí, ha vingut més tard i acaba pels primers. Vingueren per tant els qui feia una hora que treballaven i cobraran el jornal sencer. Quan tocava els primers es pensaren que cobraria més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, arrondinaven i deien al propietari "aquells de res han treballat només una hora i els pagues igual que nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor". Ell va respondre a un d'aquests "compaïn, quin mal t'he fet? No havien fet tractes per un jornal? Doncs prenen el que et toca i vesten. Aquest de res jo li vull donar igual que a tu, que no puc fer el que vull a casa meva. Tens envesa perquè jo soc generós?" Així els de res passaran a primers i els primers a de res.