2 de novembre de 2026
Commemoració de tots els Fidels Difunts
Transcripció automàtica de l’àudio — el text oficial encara no està publicat.
DOS DE NOVEMBRE - FIDELS DIFUNTS Lectura de les Lamentacions La meva ànima viu lluny del benestar. Ja no recordo la felicitat i penso dintre meu. He perdut tota l'esperança. No puc confiar en el Senyor. El record de les meves penes i del meu abandon m'amarga i m'embarina. Quan més hi penso i ho medito, més em replego sobre meu. Però ara vull fer reviure altres pensaments que em mantindran l'esperança. No s'han extingit els favors del Senyor. No s'han pas esgotat. La seva pietat és nova cada matí. La seva fidelitat és immensa. Em dic a mi mateix. La meva part és el Senyor i per això espero en ell. El Senyor és bo amb els qui confien, amb tots aquells que el cerquen. És bo esperar silenciosament la salvació del Senyor. Lectura de la Carta de Sant Pau als cristians de Roma Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè tal com Crist, gràcies al poder admirable del pare, va ser ressuscitat d'entre els morts, també nosaltres en prenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat plantats vora d'ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la ressurrecció. Queda ben clar. L'home que érem abans ha estat classificat amb ell perquè el cos pecador perdi el seu domini i d'ara endavant, no sigueu els claus del pecat, els qui som morts queden desvinculats del pecat. I si hem mort amb Crist creiem que també viurem amb ell i sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts i ja no mor més, l'amor ja no té cap poder sobre d'ell.
Salm responsorial Des de l'abisme us crido, senyor. Escolteu el meu clam. Estigueu atent. Escolteu aquest clam que us suplica. Des de l'abisme us crido, senyor. Si tinguéssiu en compte les culpes, qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar i això ens infon respecte. Des de l'abisme us crido, senyor. Confieu-me la paraula del senyor, la meva ànima i confia. Espera el senyor, la meva ànima, més que els centinelles al matí. Des de l'abisme us crido, senyor. Que esperin el matí i els centinelles, Israel espera el senyor, perquè són del senyor, l'amor fidal i la redemció generosa. Des de l'abisme us crido, senyor. És ell qui redimeix Israel de totes les seves culpes. Des de l'abisme us crido, senyor. Lectura de l'avangeli segon Sant Joan En aquell temps, Jesús, digui als seus deixebles, que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu pare hi ha lloc per a tots. Si no n'hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos l'estada? I quan hauré anat a preparar-vos la tornaré i us prendré a casa meva perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic i ja sabeu quin camí hi porta allà on jo vaig. Tomàs li diu, senyor, si ni tan sols sabem on aneu, com podem saber quin camí hi porta? Jesús li diu, jo soc el camí, la veritat i la vida, ningú no arriba al pare si no va per mi.