Diumenge XXXII durant l’any

L'actura del llibre de la saviesa.

El llibre de l'actura del llibre de la saviesa.

Jo us cerco, tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d'aigua. Tot jo tinc set de vós, senyor Déu meu. Jo us contemplava el vostre santuari, quan us veia gloriós i poderós. L'amor que em teniu val més que la vida, per això els meus llavis us lluaran. Tot jo tinc set de vós, senyor Déu meu. Que tota la vida us pugui vener i alçar les mans lluant el vostre nom, saciat del bo i millor, us lluaré amb el goig als llavis. Tot jo tinc set de vós, senyor Déu meu. Quan des el llit us recordo, passo les nits pensant en vós, perquè vos m'heu ajudat i soc feliç sota les vostres ales. Tot jo tinc set de vós, senyor Déu meu.

L'actura de la primera carta de Sant Pau als cristians de Tassalònica. Germans, no podeu desconeixer què serà dels difuns. No voldríem pas que us entristissiu, com ho fan els altres que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morir i ressuscitar, creiem també que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell.

D'acord amb la paraula del senyor, us diem que nosaltres, encara quedàvem amb vida quan arribarà el senyor, però seran primers que els qui hauran mort, perquè a un senyal de comandament, el crit d'un arc àngel, el toc de cor de Déu, el senyor mateix baixarà del cel i els qui ha mort en Crist ressuscitaran primer. Llavors els qui d'entre nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells pels aires, en els núvols, per sortir a rebre el senyor i així estarem amb ell per sempre. Consoleu-vos doncs els uns als altres amb aquestes paraules. Lectura de l'Evangelis segons Sant Mateu En aquell temps, Jesús digui als deixebles aquesta paràbula. Passarà amb el regne del cel com amb deu noies que sortiran amb torses a rebre les pors. N'hi havia cinc de prudents i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s'emportaran oli per a les torses, però cadascuna de les prudents s'emproveï d'una ampolla. Com que el núvi trigava, els vinguesson i totes s'adormiren.

Ja era mitja nit quan se sentia cridar "Les poses aquí, sortiu a rebre'l". Aquelles noies es despertaran i començaran totes a preparar les torses. Les que no tenien oli digueren a les altres "Doneu-nos l'oli del vostre, que les nostres torses no s'encenen". Però les prudents els respongueren "Posser no hi hauria prou per a totes, val més que aneu a comprar-ne". Mentre hi eren arriba el núvi i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa i la porta quedat tancada. Finalment arribaran també les altres i deien des de fora "Senyor, senyor, obriu-nos". Però ell els responguè "Us ho dic amb tota veritat que no us conec".

Betlleu doncs perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.