Diumenge XXXIII durant l’any

Diumenge XXXIII durant l'any Lectura del llibre dels proverbis "Que en té de valor una bona esposa; és molt més preguada que les perles. El cor del seu merit hi confia; no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç i no desgraciat. Es procura la llana i el llit, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa i els seus dits agafen el fosc. Obre les mans els pobres, allarga el braç, els indigents. L'encant és aparença; la bellesa s'esveeix. L'esposa que creuen el senyor és la que val tots els elogis. Dedica-li cans pels fruits del seu treball, que la seva obra l'elogi davant de tot el poble. Salm responsorial Feliz tu, Fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort. Feliz tu, Fidel del Senyor. La teva esposa fruitarà com una parra dins la intimitat de casa teva. Veuràs els fills com plansons d'Olivera al voltant de la taula. Feliz tu, Fidel del Senyor. És així com els Fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneixi des de sió que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. Feliz tu, Fidel del Senyor. Lectura de la primera carta de Sant Pau als cristians de Tesalònica Els germans, no cal que us escrivim quan i en quins moments arribarà el Dia del Senyor. Vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com a un lladre en la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors de la dona que ha de tenir el seu fill, i no se n'escaparà ningú. Però vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som vots de la nit ni de la foscor, per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament. Lectura de l'Evangelis segon Sant Mateu En aquell temps, Jesús digués als deixebles aquesta paràvola. Un home que se n'anava a fora del país cridà als seus administradors i els confidà els seus vents. Algun li donava 5 milions, a un altre dos i a un altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n'anà. El qui n'havia rebut cinc ha d'anar de seguida a negociar-hi i en guanyar cinc més. També el qui n'havia rebut dos ha guanyat dos més. Però el qui n'havia rebut un, guardar en un amagatall els diners del seu amo. Al cap de molt de temps, l'amo tornar i els demanar comptes. Es presentar primer als qui n'havia rebut cinc milions, portar també els cinc que havia guanyat i dir "senyor, m'havíeu confiat cinc milions i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir "molt bé, ets un administrador bo i de tota confiança, el que t'havien comanat ho has administrat finalment, ara t'encomanarem molt més, entra a celebrar-ho amb el teu senyor". Es presentar després al qui n'havia rebut dos i digués "senyor, m'havíeu confiat dos milions i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir "molt bé, ets un administrador bo i de tota confiança, el que t'havien comanat ho has administrat finalment, ara t'encomanarem molt més, entra a celebrar-ho amb el teu senyor". Es presentar també al qui n'havia rebut un i digués "senyor, sé que sou un home exigent que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat, per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners". "Aquí teniu allò que és vostre", l'amo li contestar "ets un administrador dolent i gandol, tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest millor i doneu-lo al que entedeu, perquè els qui tenen els donaré encara més i en tindran a vessar, però els que no en tenen els prendré fins a allò que els queda. I aquest administrador inútil traieu-lo a fora a la fosca. Allà hi haurà els plors i el corixí de dents.