Diumenge III d’Advent

L'esperit del senyor reposa sobre meu perquè el senyor M'ha ungit, m'ha enviat a portar la bona nova als desvelguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat i els presos el retorn de la llum, a proclamar l'any de gràcia del senyor. Aclamo al senyor a ple de goig la meva ànima, celebre el meu déu, que m'ha mudat amb vestits de victòria, m'ha cobert amb un mantell de felicitat, com el novi coronat amb una diadema, com la núvia que s'engalana amb joiells. El senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els fobles, com la terra fa créixer la brutada o el jardí fa néixer a la sembra. Salm responsorial La meva ànima magnifica el senyor. El meu esperit celebra Déu que em salva perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara, totes les generacions em diran benaurada. La meva ànima celebra el meu Déu, perquè el totpoderós obre amb mi meravelles. El seu nom és sant i l'amor que té els qui creuen en ell s'estén de generació en generació. On pla de vents els pobres i els rics s'entornen sense res. Ha protegit Israel al seu servant, s'ha recordat del seu amor. La meva ànima celebra el meu Déu. Lectura de la primera

carta de Sant Pau als cristians de Tessalònica

Que us crida el Tots Sants i guardi, totalment irreprensibles, els vostres esperits, la vostra ànima i els vostres cos, per quan retorni vostres senyors Jesucrist. Déu, que us crida, és digne de tota confiança. Ell ho farà així. Lectura de l'Evangeli segon, Sant Joan L'Evangeli va enviar un home que es deia Joan. Era un testimoni. Vingués a donar testimoni de la llum perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era llum. Venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li des de Jerusalem sacerdots i l'avites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren "Qui ets tu?". Ell, sense cap reserva, ha confessat clarament "Jo no sóc el Magías". Li preguntaren "Qui ets doncs, Elias?". Els diu "No el sóc". "Ets el profeta que esperem?". Responguer "No". Li digueren "Doncs qui ets?". Hem de donar una resposta als qui ens han enviat que dius "De tu mateix". Diguer "Sóc una veu que crida en el desert". Aplareu el camí del senyor, com diu el profeta Elias. Algun dels enviats, que eren fariseus, li preguntaran encara "Per què veteges doncs si no ets el Magías, ni Elias, ni el profeta?". Joan us respondia "Jo vedeixo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi. Jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat". Això va passar a vetanyes a l'altre banda del Jordà, on Joan va terjava.