Diumenge IV d’Advent

"Quan el rei David s'hagui traslladat al seu palau, després que el senyor l'hagui deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan, "Mira, jo visc en un palau de cedra, mentre l'Arc de Déu està en un embalat". "Natan", digui el rei, "vés, fes tot el que es proposi al teu cor. Tens amb tu el senyor". Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del senyor. "Vés, digues a David, el meu servant. Això diu el senyor. Tu m'has de fer un casal per residir-hi? Jo t'he pres el cos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble d'Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès. He derrotat els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels més famosos de la Terra. He destinat un lloc per al meu poble Israel. Li he plantat perquè hi visquis sense por i no l'oprimiran més als perversos com ho havien fet abans durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel al meu poble. A tu et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el senyor t'anuncia que et farà un casal. Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré per successor un descendent sortit de les teves entranyes i consolidaré el seu regne. Jo l'hi seré pare i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva dinastia es perpetuarà davant meu. El teu tron es mantindrà per sempre. Salm responsorial. Senyor, cantaré tota la vida als vostres favors, d'una generació a l'altra anunciaré la vostra fidelitat. Vos heu dit, el meu favor és indestructible, mantinc la fidelitat en el cel. Senyor, cantaré tota la vida als vostres favors. He fet l'aliança amb els meus elegits jurant a David el meu servant. T'he creat per sempre una dinastia. Mantindré per tots els segles el teu tron. Senyor, cantaré tota la vida als vostres favors. Ell em dirà, sou el meu pare, el meu déu i la roca que em salva. Mantindré per sempre el meu amor. La meva aliança amb ell serà perpètua. Senyor, cantaré tota la vida als vostres favors. Lectura de la Carta de Sant Pau als cristians de Roma. Germans, glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio. En allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu amagat en el silenci dels segles. Però que ara ha sortit a la llum per la decisió del Déu etern, d'acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l'abast de tots els pobles perquè siguin obedients en la fe. Déu és l'únic pla de saviesa. Glòria a ell eternament, per Jesucrist. Amén.

Lectura de l'Avangeli segon Sant Lluc. En aquells temps, en Déu envia l'àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Nazareth per donar missatge a una noia, promesa amb un descendent de David que es deia Josep. I el nom de la noia era Maria. L'àngel entrar a casa d'ella i li diguer "Déu te guard, plena de gràcia. El senyor és amb tu". Ja estrofant sentia aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li diguer "No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran fill de l'altíssim. El senyor Déu li donarà el tronc de David i el seu pare. Serà rei del poble d'Israel per sempre i el seu regnat no tindrà fi". Maria preguntà a l'àngel "Com pot ser això si jo no tinc marit?" L'àngel respondé "L'esperit sant vindrà sobre teu i el poder de l'altíssim et curirà amb la seva ombra. Per això el fruit sant que neixerà l'anomenaran fill de Déu. També la teva parenta Elisabet ha concebut un fill de la seva edat. Ella, que era atinguda per estèril, ja es troba al sisà més. Per què Déu? Res, no li és impossible". Maria va respondre "Soc l'esclave del senyor. Que es compleixin a mi les teves paraules". I l'àngel es va retirar.