1 Joan 2:19
Han sortit d’entre nosaltres, però de fet no són dels nostres. Si ho haguessin estat, s’haurien quedat amb nosaltres. Però calia que es veiés que cap d’ells no és dels nostres.
— 1 Joan 2:19, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquest text permet de constatar que hi ha hagut un grup (probablement nombrós) de la comunitat que l’ha abandonada. La Primera carta de Joan està escrita sobretot per a clarificar l’opinió de la comunitat enfront d’aquest grup. Vegeu també Ac 20,30; 1Co 11,19. (Ac 20,30; 1Co 11,19)
Referències creuades
- Fets 20:30 Fins i tot d’entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d’ells.
- 1 Corintis 11:19 certament cal que hi hagi grups oposats, perquè es vegi qui de nosaltres resisteix la prova.
- Judes 1:19 Aquests són els qui creen divisions, es guien per ells mateixos i no tenen l’Esperit.
- Lluc 8:13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere.
- 2 Pere 2:20-21 En efecte, els qui s’han escapat de la impuresa del món gràcies al coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist, si després s’hi enreden novament i es deixen vèncer, acaben pitjor que abans. Els hauria valgut més de no conèixer el camí de la justícia, que no pas de conèixer-lo i després fer-se enrere del manament
- Mateu 13:20-21 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit.
- 2 Timoteu 2:19 Tanmateix, Déu ha posat un sòlid fonament que es manté ferm i que porta gravades aquestes paraules: El Senyor coneix els qui són seus. I també: Que s’allunyin del mal tots els qui invoquen el nom del Senyor.
- Joan 6:37-39 Tots els qui el Pare em dona vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. I la voluntat del qui m’ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia.
- Marc 4:5-6 Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; però, quan sortí el sol, recremà la planta, i es va assecar, perquè no tenia arrels.
- Deuteronomi 13:13 »Si sents a dir, en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dona perquè hi habitis,
- Fets 15:24 Hem sabut que alguns de nosaltres han vingut, sense cap encàrrec nostre, a pertorbar-vos amb les seves opinions i a trasbalsar els vostres esperits.
- Marc 13:22 Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes, que faran senyals i prodigis per esgarriar, si fos possible, els elegits.