1 Tessalonicencs 2:10

Referències creuades

• 1 Tessalonicencs 1:5 perquè el nostre evangeli s’ha difós entre vosaltres no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l’Esperit Sant; i prou sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem enmig vostre.
• 2 Corintis 1:12 Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.
• 1 Pere 5:3 no com qui regeix despòticament una hisenda, sinó fent-vos models del ramat.
• Titus 2:7-8 Sigues en tot un model de bones obres: de doctrina íntegra, de dignitat, de paraula sana i incontrovertible. Així els qui són contraris no podran dir res de mal contra nosaltres i quedaran avergonyits.
• 2 Timoteu 3:10 Tu, però, m’has seguit pas a pas en l’ensenyament, la manera de viure, els propòsits, la fe, la paciència, l’amor, la constància,
• Fets 20:18 Un cop arribats, els digué: —Ja sabeu com m’he comportat sempre amb vosaltres des del mateix dia que vaig arribar a l’Àsia:
• Salms 7:3-5 Que no m’arrabassin la vida com lleons: si em claven les urpes, ningú no em salvarà. Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen, si hi ha malícia a les meves mans, si he pagat amb el mal un tracte d’amistat, si he espoliat sense motiu els adversaris,
• 1 Samuel 12:3-5 Aquí em teniu. Responeu davant el Senyor i el seu ungit: A qui he pres el bou o bé l’ase? Qui he oprimit? Qui he maltractat? De qui he acceptat suborns que em tapessin els ulls a favor d’ell en algun plet? Estic disposat a restituir-vos-ho. Ells van respondre: —Tu no ens has oprimit, ni ens has maltractat, ni has accep
• 1 Tessalonicencs 2:5 Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n’és testimoni.
• Nombres 16:15 Moisès, molt indignat, va dir al Senyor: —No acceptis la seva ofrena. Jo no els he pres ni tan sols un ase, ni he fet cap mal a ningú dels seus.
• Fets 24:16 Per això m’esforço a guardar sempre irreprensible la meva consciència davant de Déu i davant els homes.
• Job 29:11-17 La gent que em sentia em felicitava, tothom qui ho veia en donava testimoni: jo salvava el pobre suplicant i l’orfe sense empara. Els agonitzants em beneïen. Jo tornava el goig al cor de la viuda. Per vestit em posava la justícia, el dret em feia de mantell i diadema. Jo era els ulls del cec i els peus del coix, era el