Nombres 16:15

Referències creuades

• Gènesi 4:4-5 Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix.
• 2 Corintis 7:2 Compreneu-nos bé: nosaltres no hem perjudicat ningú, ni hem arruïnat ningú, ni hem explotat ningú.
• 1 Corintis 9:15 Però jo no he fet ús de cap d’aquests drets, i no escric aquestes ratlles amb la intenció de reclamar-los. Més m’estimaria morir! Ningú, però, no em privarà de tenir aquest motiu de gloriar-me.
• Mateu 5:22 »Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern.
• Isaïes 1:10-15 Escolteu la paraula del Senyor, prohoms de Sodoma! Estigues atent a l’advertència del nostre Déu, poble de Gomorra! Ell us diu: «Per què m’oferiu tants sacrificis? Estic embafat d’holocaustos de xais i de greix de moltons; ja en tinc prou, de sang de vedells, de bocs i de cabrits. Quan veniu a presentar-vos davant meu
• Nombres 12:3 De fet, Moisès era l’home més humil de tota la terra.
• Marc 3:5 Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: —Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.
• Èxode 32:19 Quan Moisès es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya.
• Nombres 16:6-7 Vosaltres, Corè i tots els seus partidaris, feu això: preneu els encensers, i demà poseu-hi brases i encens davant el Senyor. L’home que el Senyor escollirà, és aquest el consagrat. Ja n’hi ha prou, levites!
• 1 Tessalonicencs 2:10 Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible.
• Fets 20:33-34 »De ningú no he desitjat plata ni or ni vestits; vosaltres mateixos sabeu que aquestes meves mans han guanyat allò que necessitàvem jo mateix i els qui anaven amb mi.
• 2 Corintis 1:12 Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que venen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.