1 Timoteu 5:21
Et conjuro davant de Déu, de Jesucrist i dels àngels escollits, que guardis aquestes normes, sense deixar-te portar per prejudicis ni favoritismes.
— 1 Timoteu 5:21, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Per oposició als àngels caiguts (2Pe 2,4; Jud 6). (2Pe 2,4; Jud 6)
Referències creuades
- 2 Timoteu 4:1 Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne:
- 1 Timoteu 6:13 Davant de Déu, que dona vida a tota cosa, i davant de Jesucrist, que en presència de Ponç Pilat va fer la seva noble confessió, et recomano
- 2 Pere 2:4 Perquè Déu no va perdonar els àngels que havien pecat, sinó que els enfonsà en els abismes tenebrosos de l’infern, on els té reservats per al dia del judici.
- 2 Timoteu 2:14 Recorda’ls tot això, conjurant-los davant de Déu que no s’embranquin en discussions sobre paraules, que només serveixen per a fer mal als qui escolten.
- Judes 1:6 Igualment, als àngels que no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava, els té reservats per al judici del gran dia, lligats eternament al fons de les tenebres.
- 2 Corintis 5:16 Per això nosaltres, des d’ara, ja no coneixem ningú de manera purament humana, i si en altre temps havíem conegut així el Crist, ara ja no ho fem.
- Mateu 25:41 »Després dirà als de la seva esquerra: »—Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
- Jaume 2:1-4 Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones. Suposem que, mentre la vostra comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d’or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li di
- Levític 19:15 »En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom.
- Fets 15:37-38 Bernabé volia endur-se amb ells Joan, l’anomenat Marc, però Pau trobava que no s’havien d’endur un home que els havia abandonat a Pamfília i no havia compartit l’obra que havien realitzat.
- Deuteronomi 33:9 Han dit al pare i a la mare: “No sabem qui sou.” No han reconegut els seus germans i han ignorat els seus fills, per guardar la teva paraula i vetllar per la teva aliança.
- Deuteronomi 1:7 Poseu-vos en marxa i dirigiu-vos al país muntanyós dels amorreus. Entreu a les seves poblacions i a les poblacions de tots els seus veïns que viuen a l’Arabà, a la Muntanya, a la Xefelà, al Nègueb i al Litoral. Seguiu pel país de Canaan fins a la serralada del Líban i fins a l’Eufrates, el gran riu.