1 Timoteu 5:22
No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè podries fer-te còmplice dels pecats d’un altre, i tu t’has de mantenir net.
— 1 Timoteu 5:22, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
1Tm 4,14; 2Tm 1,6. Alguns veuen en l’acció d’imposar les mans el gest de la reconciliació d’un penitent, la qual cosa solament és documentada a partir del s. III. És més probable que el text es refereixi a l’ordenació ministerial. (1Tm 4,14; 2Tm 1,6)
Referències creuades
- Efesis 5:11 I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les.
- 1 Timoteu 3:10 Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri.
- 1 Timoteu 3:6 El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i caigués en la mateixa condemna del diable.
- 1 Timoteu 4:14 No negligeixis el do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat.
- Fets 6:6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
- 2 Joan 1:11 perquè els qui el saludessin tindrien part en les seves males obres.
- 2 Timoteu 1:6 Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans.
- 2 Timoteu 2:2 Allò que has escoltat dels meus llavis en presència de molts testimonis, confia-ho a homes fidels que siguin capaços d’ensenyar-ho també a d’altres.
- 1 Timoteu 4:12 Que ningú no t’hagi de menysprear perquè ets jove; al contrari, sigues per als fidels un model en el parlar, en la conducta, en l’amor, en la fe, en la integritat.
- Fets 13:3 Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans i els van acomiadar.
- Hebreus 6:2 l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern.
- Fets 18:6 Però, davant l’oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s’espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué: —Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D’ara endavant aniré als pagans.