1 Després vaig veure a la mà dreta del qui seia al tron un document en forma de rotlle escrit per davant i per darrere i tancat amb set segells.
2 Vaig veure també un àngel poderós que cridava amb tota la força: —¿Qui és digne d’obrir el llibre i trencar-ne els segells?
3 Però, ni al cel ni a la terra ni sota la terra, ningú no va ser capaç d’obrir el llibre i de veure què deia.
4 Jo, veient que no trobaven ningú que fos digne d’obrir-lo i de veure què deia, plorava desconsoladament.
5 Però un dels ancians em digué: —No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el llibre i els seus set segells.
6 Aleshores vaig veure al mig, en el tron, envoltat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat; tenia set banyes i set ulls, que són els set esperits de Déu, enviats per tota la terra.
7 L’Anyell es va acostar al qui seia al tron i prengué de la seva mà dreta aquell llibre.
8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant.
9 I entonaven un càntic nou que deia: —Ets digne de prendre el llibre i d’obrir-ne els segells, perquè has estat degollat i has comprat per a Déu amb la teva sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació,
10 i n’has fet una casa reial i uns sacerdots dedicats al nostre Déu, que regnaran a la terra.
11 Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que envoltaven el tron, i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades,
12 que exclamaven amb veu forta: —Digne és l’Anyell que ha estat degollat de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.
13 Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven: —Al qui seu al tron i a l’Anyell siguin donats la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.
14 Els quatre vivents responien: —Amén. I els ancians es van prosternar adorant.