Colossencs 4:6

Referències creuades

• Efesis 4:29 Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten.
• 1 Pere 3:15 Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança.
• Cohèlet 10:12 El savi es fa apreciar amb les seves paraules, mentre que els llavis del neci són la seva perdició:
• Marc 9:50 »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres.
• Proverbis 15:4 La paraula que consola és com l’arbre de la vida, però si és perversa trastoca els ànims.
• Proverbis 15:7 De la llengua del savi en raja el saber, però els necis són ben diferents!
• Colossencs 3:16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.
• Proverbis 22:17-18 Para atenció i escolta les sentències dels savis, fes cas del meu saber; t’agradarà de guardar-les dintre teu, tingues-les totes a punt en els teus llavis.
• Proverbis 16:21-24 L’home assenyat és tingut per intel·ligent, qui parla dolçament convenç més. Qui té seny té una font de vida; la niciesa és el càstig dels necis. L’home assenyat, abans de parlar, pensa, i allò que diu convenç més. Paraules afables són una bresca de mel: dolces al paladar, saludables al cos.
• Mateu 5:13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
• Proverbis 26:4-5 No responguis al neci amb niciesa, no fos que t’igualessis amb ell. Respon al neci amb niciesa, no fos que es cregués ser savi.
• Mateu 12:34-35 Cria d’escurçons! Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou dolents? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca. L’home bo treu coses bones del seu bon tresor, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu de dolentes.