Efesis 2:19
Ara, doncs, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu.
— Efesis 2:19, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
És a dir, persones sense plens drets de ciutadania. Vegeu 1Pe 1,1 nota a. (1Pe 1,1)
Vegeu v. 12; Ef 3,6; Fl 3,20; He 12,22-23. (v. 12; Ef 3,6; Fl 3,20; He 12,22-23)
Referències creuades
- Filipencs 3:20 Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i és d’allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor.
- 1 Joan 3:1 Mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: ser anomenats fills de Déu. I ho som! Però el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
- Gàlates 6:10 Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients.
- Gàlates 3:26-28 Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
- Efesis 2:12 En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d’Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu;
- Hebreus 11:13 Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra.
- Efesis 3:6 en Jesucrist, per l’evangeli, els pagans també tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
- Hebreus 12:22-24 Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu, a l’assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a la plenitud, a Jesús, mitjance
- Apocalipsi 21:12-26 Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d’Israel. Tres portes miraven a llevant, tres portes al nord, tres portes al sud i tres portes a ponent. La muralla de la ciutat reposava sobre dotze fonaments que duien els d
- Gàlates 4:26-31 En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare, tal com diu l’Escriptura: Crida d’alegria, tu que eres estèril, que no havies infantat, esclata en crits i clams de goig, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit. Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual
- Efesis 3:15 de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra,
- Mateu 10:25 El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa.