Efesis 6:16

Referències creuades

• 1 Pere 5:8-9 Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir. Resistiu-li ferms en la fe, sabent que la comunitat de germans estesa arreu del món ha de suportar els mateixos sofriments.
• 1 Joan 5:4-5 perquè tots els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?
• Proverbis 18:10 El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi refugia i s’hi troba segur.
• Salms 56:3-4 M’espien tot el dia els adversaris, són molts els qui em combaten i dominen. Quan m’arriba un dia terrible, jo poso en tu la confiança.
• Gènesi 15:1 Després d’aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visió. Li va dir: —No tinguis por, Abram! Jo soc l’escut que et protegeix. La teva recompensa serà molt gran.
• Salms 56:10-11 Es faran enrere els enemics el dia que t’invocaré: llavors sabré que el meu Déu m’afavoreix. Canto lloances a Déu per la seva paraula, per la seva paraula canto lloances al Senyor.
• 2 Corintis 4:16-18 Per això no ens acovardim: encara que exteriorment ens anem consumint, interiorment ens renovellem cada dia més. Els sofriments que ara passem són lleugers i d’un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre. Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que
• Hebreus 11:24-34 Gràcies a la fe, Moisès, quan ja era gran, va renunciar a ser anomenat fill de la filla del faraó. Preferí de ser maltractat amb el poble de Déu que fruir per un cert temps d’una vida de pecat. Per a ell, que tenia la mirada posada en la recompensa futura, sofrir els oprobis del Crist era un tresor més gran que tots el
• 2 Corintis 1:24 No volem pas dominar la vostra fe, que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria.
• Hebreus 6:17-18 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable. Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho he
• 1 Tessalonicencs 5:19 No sufoqueu l’Esperit,
• Salms 120:4 Fletxes esmolades de guerrer i brases de ginesta!