Fets 17:32

Referències creuades

• Fets 17:18 També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven: —Què deu voler dir aquest xerraire? D’altres deien: —Sembla un predicador de divinitats estrangeres. Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció.
• Fets 26:8 Per què hauríeu de trobar increïble que Déu ressusciti els morts?
• 2 Corintis 6:2 Ell diu: T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació. Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació.
• 1 Corintis 4:10 Nosaltres, per Crist, som insensats; vosaltres, en canvi, sou assenyats gràcies a Crist. Nosaltres som febles; vosaltres, forts. Vosaltres sou honorats; nosaltres, menyspreats.
• Fets 2:13 Però d’altres, rient-se’n, deien: —És que el vi els ha pujat al cap.
• Fets 25:19 Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu.
• Fets 24:25 Però quan Pau s’expressava sobre la integritat de vida, el domini dels instints i el judici futur, Fèlix es va espantar i li digué: —De moment, ves-te’n. Quan trobi una altra ocasió, ja et faré cridar.
• Fets 17:31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha designat, i n’ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d’entre els morts.
• Fets 26:24-25 Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar: —Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap. Ell li va respondre: —Jo no soc boig, il·lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic són certes i assenyades.
• Hebreus 3:7-8 Per això, com diu l’Esperit Sant: Avui, quan escolteu la seva veu , no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió, el dia de la prova en el desert ,
• 2 Cròniques 36:16 Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s’arborà tant que ja no hi hagué remei.
• Lluc 14:18 »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué: »—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis.