Fets 18:24

Referències creuades

• Titus 3:13 Prepara amb cura el viatge de Zenes, l’advocat, i d’Apol·ló: preocupa’t que no els falti res.
• 1 Corintis 3:5-6 Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer.
• 1 Corintis 4:6 Germans, fins ara he parlat de mi i d’Apol·ló esperant que us quedi clar sobre nosaltres dos aquell proverbi que diu: «Només val el que està escrit.» En conseqüència, que ningú no s’enorgulleixi posant-se a favor de l’un i en contra de l’altre.
• 1 Corintis 1:12 Vull dir que uns afirmen: «Jo soc de Pau»; altres: «Doncs jo, d’Apol·ló»; altres: «Jo, de Cefes»; altres: «Jo, de Crist.»
• 1 Corintis 16:12 He demanat amb insistència al nostre germà Apol·ló que vingui a trobar-vos juntament amb els altres germans, però no ho ha volgut de cap manera; vindrà quan se li presenti l’ocasió.
• Colossencs 3:16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.
• Esdres 7:12 «Artaxerxes, rei de reis, al sacerdot Esdres, mestre de la Llei del Déu del cel. Salut!
• Fets 7:22 El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres.
• Esdres 7:6 Esdres va arribar de Babilònia. Era un mestre de la Llei, un expert en la Llei que el Senyor, Déu d’Israel, havia donat a Moisès. El rei li concedia tot el que demanava, perquè la mà del Senyor, el seu Déu, el protegia.
• Èxode 4:10 Moisès va dir al Senyor: —Senyor, et demano que m’excusis. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules.
• Lluc 24:19 Els preguntà: —Què hi ha passat? Li contestaren: —El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:
• Mateu 13:52 Ell els diu: —Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.