Fets 19:6

Referències creuades

• Fets 6:6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
• Fets 2:4 Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
• Marc 16:17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien,
• 1 Timoteu 5:22 No vagis massa de pressa a imposar les mans a ningú, perquè podries fer-te còmplice dels pecats d’un altre, i tu t’has de mantenir net.
• 1 Corintis 14:1-25 Per damunt de tot, estimeu-vos! Anheleu els dons de l’Esperit, sobretot el de profecia! El qui té el do de parlar en llengües, no parla als homes, sinó a Déu. Ningú no el pot entendre: mogut per l’Esperit, diu coses misterioses. En canvi, el qui té el do de profecia parla als homes: edifica, exhorta, anima. El qui parl
• 2 Timoteu 1:6 Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans.
• Fets 9:17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué: —Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant.
• Fets 10:45-46 Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué:
• 1 Corintis 12:8-11 Un, per mitjà de l’Esperit, rep el do de parlar amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l’únic Esperit; un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de d
• Fets 8:17-19 Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l’Esperit Sant. Quan Simó veié que l’Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners tot dient: —Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant.
• 1 Corintis 12:28-30 En l’Església, Déu ha posat, en primer lloc, apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d’obrar miracles; després, els qui tenen el do de guarir, d’ajudar els altres, de guiar-los, de parlar en llengües. ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan mirac
• Fets 13:1-2 A l’església d’Antioquia hi havia profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, i Saule. Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, l’Esperit Sant digué: —Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obr