Fets 20:1
Quan s’hagué calmat l’avalot, Pau va convocar els deixebles per confortar-los, se n’acomiadà i se n’anà cap a Macedònia.
— Fets 20:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- 2 Corintis 7:5 Perquè, en arribar a Macedònia, no vaig trobar-hi tranquil·litat, sinó tota mena d’afliccions: a fora, lluites; a dintre, la por.
- 1 Timoteu 1:3 Quan vaig anar-me’n cap a Macedònia, et vaig demanar que et quedessis a Efes, perquè exhortessis alguns a no ensenyar doctrines incorrectes,
- Fets 19:21 Quan tot això s’hagué acomplert, Pau, guiat per l’Esperit, prengué la decisió d’encaminar-se a Jerusalem, passant per Macedònia i Acaia, i es digué que, després de ser a Jerusalem, li calia igualment veure Roma.
- Romans 16:16 Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluden totes les esglésies de Crist.
- 1 Corintis 16:5 Vindré a Corint després de travessar Macedònia, per on ara he de passar.
- Gènesi 48:10 Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar.
- 1 Tessalonicencs 5:26 Saludeu tots els germans amb el bes de pau.
- Fets 21:5-6 Però, passats aquests dies, vam continuar el viatge. Tots ells, fins les dones i els infants, ens acompanyaren fora de la ciutat. Allí vam pregar, agenollats a la platja. Després d’acomiadar-nos, vam pujar a la nau, i ells se’n tornaren a casa seva.
- Fets 20:37 Llavors tothom esclatà en plors, i se li tiraven al coll i el besaven,
- Fets 16:9 Allí, de nit, Pau va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns.»
- Fets 19:23-41 Per aquells dies es va produir un gran aldarull a propòsit del Camí del Senyor. Un tal Demetri, argenter, tenia ocupats molts orfebres a fer reproduccions en plata del temple d’Àrtemis, i els procurava així grans beneficis. Demetri els va convocar, amb altres treballadors d’oficis semblants, i els digué: —Companys, tot
- 1 Samuel 20:41-42 Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava. Jonatan li va dir: —Ves-te’n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en si