Fets 3:12
Pere ho veié i es va adreçar al poble dient: —Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat?
— Fets 3:12, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ac 2,14 nota o. (Ac 2,14)
Referències creuades
- 2 Corintis 3:5 No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que podem fer ve de Déu;
- Joan 3:27-28 Joan respongué: —Ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel. Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig declarar: “Jo no soc pas el Messies, sinó que he estat enviat davant d’ell.”
- Fets 14:11-15 La gent, en veure el que Pau havia fet, començà a cridar en la llengua de Licaònia: —Els déus han baixat a nosaltres en figura humana! A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, perquè era ell qui els adreçava la paraula. El sacerdot del temple de Zeus que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar acompanyat de
- Gènesi 41:16 Josep respongué al faraó: —No soc jo, sinó Déu, qui donarà al faraó la interpretació adient.
- Fets 10:25-26 Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el va fer aixecar dient-li: —Alça’t, que jo no soc més que un home, igual que tu.
- Daniel 2:28-30 Solament el Déu del cel pot revelar aquest misteri i fer conèixer al rei Nabucodonosor allò que succeirà els darrers dies. El teu somni i les visions que, estant al llit, et passaven pel cap, són això: Tu, oh rei, estant al llit, tingueres pensaments d’allò que s’esdevindrà en el futur, i ara t’ho fa conèixer el qui re
- Fets 2:22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou.
- Romans 9:4 Com a israelites, els pertanyen la gràcia de ser fills, la glòria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses;
- Fets 13:26 »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació.
- Joan 7:18 El qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; en canvi, el qui busca la glòria del qui l’ha enviat és digne de fe, i en ell no hi ha falsedat.
- Gènesi 40:8 Ells respongueren: —Hem tingut uns somnis, i no hi ha ningú que els sàpiga interpretar. Josep els va dir: —¿És que Déu no és capaç d’interpretar-los? Conteu-me’ls.
- Romans 11:1 Jo pregunto, doncs: És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! Jo mateix soc israelita, descendent d’Abraham, de la tribu de Benjamí.