La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Temes bíblics

Què diu la Bíblia sobre el nostre countenance?

24 versets sobre el nostre countenance, ordenats per rellevància.

  1. Nombres 6:26

    Que fixi damunt teu la seva mirada i et doni la pau.

  2. Apocalipsi 1:8

    Jo soc l’alfa i l’omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers.

  3. Fets 2:28

    M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant.

  4. 1 Corintis 10:13

    Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar.

  5. Hebreus 1:3

    Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;

  6. Isaïes 28:1

    Ai de Samaria, la corona superba dels embriacs d’Efraïm! El seu esplèndid ornament són ara flors marcides esteses sobre una vall de fartaners, de gent destrossada pel vi.

  7. Apocalipsi 19:16

    Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.»

  8. Filipencs 3:13-14

    Germans, no em penso pas que ja me n’hagi apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me del que queda enrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant. Corro cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist.

  9. 1 Timoteu 3:6

    El pastor d’una església no ha de ser un que tot just s’ha convertit, no fos cas que la supèrbia l’encegués i caigués en la mateixa condemna del diable.

  10. Colossencs 1:16-17

    ja que Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. Tot ha estat creat per ell i destinat a ell. Ell existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a ell.

  11. 2 Corintis 4:4

    A ells, els incrèduls, el déu d’aquest món els ha encegat l’enteniment per tal que no els il·lumini l’evangeli del Crist gloriós, que és imatge de Déu.

  12. 1 Corintis 8:6

    Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim.

  13. Daniel 1:13-21

    Després compara el nostre aspecte i el dels joves que mengen de la taula del rei i fes amb nosaltres segons el que vegis. Ell hi accedí, i els va posar a prova durant deu dies. Al cap de deu dies feien més bona cara i estaven més plens que tots els joves que menjaven de la taula del rei. El guarda, doncs, s’emportava el menjar i la beguda que tenien destinats, i els donava llegums. Déu va concedir als quatre joves saber i coneixements i els instruí en tota mena d’escriptura i saviesa. Daniel, a més, interpretava totes les visions i els somnis. Quan va arribar el temps de presentar-los, segons

  14. Gènesi 31:1-55

    Jacob va sentir que els fills de Laban deien: «Jacob ha pres tot el que era del nostre pare: s’ha fet ric a costa d’ell.» A més, Jacob s’adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d’abans. El Senyor va dir a Jacob: —Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu. Jacob va fer cridar Raquel i Lia perquè vinguessin al camp on tenia els seus ramats, i els digué: —He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d’abans; però el Déu del meu pare és amb mi. Vosaltres sabeu prou que he servit el vostre pare amb totes les meves forces; i tanmateix s’ha burlat

  15. 1 Tessalonicencs 4:13

    Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança.

  16. Fets 2:24-36

    Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder. Perquè David, referint-se a ell, deia: » Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo; fins el meu cos reposa confiat: no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu Sant la corrupció. M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant. »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure

  17. Joan 13:16

    En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia.

  18. Joan 10:34-36

    Jesús els replicà: —¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus ? Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que soc Fill de Déu?

  19. Proverbis 27:17

    El ferro és igual al ferro, i un home és igual a un altre.

  20. 2 Samuel 7:12

    Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat.

  21. Hebreus 1:2-3

    però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;

  22. Filipencs 3:19

    La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre, i posen la seva glòria en les parts vergonyoses. Allò que els mou són coses terrenals.

  23. Fets 3:12-25

    Pere ho veié i es va adreçar al poble dient: —Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o per la nostra pietat? El Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares , ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. Vau negar el Sant i el Just i demanàreu a Pilat que us concedís la llibertat d’un assassí. Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; nos

  24. Fets 2:22

    »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou.

Selecció de versets basada en el Topical Bible d'OpenBible.info (CC BY). Text bíblic: Bíblia Catalana Interconfessional.

← Tots els temes bíblics