Fets 4:21
Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s’ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït.
— Fets 4:21, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Fets 5:26 Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se’ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués.
- Lluc 20:19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.
- Mateu 21:46 i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.
- Lluc 22:2 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble.
- Mateu 9:8 La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.
- Lluc 20:6 Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.
- Lluc 13:17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.
- Lluc 19:47-48 Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.
- Mateu 9:33 Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia: —No s’havia vist mai res de semblant a Israel.
- Mateu 26:5 Deien: —No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble.
- Fets 5:40 Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat.
- Fets 3:6-9 Llavors Pere li va dir: —De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina! Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren, es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i l