Lluc 13:17
Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.
— Lluc 13:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (13,10-17):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- 1 Pere 3:16 Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència; així quedaran confosos els qui ara us calumnien, els qui us difamen per la vostra recta manera de viure en Crist.
- Salms 132:18 Vestiré de vergonya els seus enemics, però al front d’ell brillarà la diadema.»
- 2 Timoteu 3:9 Però no faran gaires més progressos, perquè la seva follia serà coneguda de tothom, com ho va ser la d’aquells dos.
- Lluc 19:48 però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.
- Joan 12:17-18 La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre i el ressuscità d’entre els morts, en donava testimoni. Per això tothom sortí a rebre’l, assabentat del senyal que ell havia realitzat.
- Salms 109:29 Que la infàmia cobreixi els qui m’acusen, que els embolcalli la confusió com un mantell.
- Èxode 15:11 Qui és com tu entre els déus, Senyor? Qui és com tu, magnífic entre els sants? Fas proeses temibles, obres meravelles.
- Lluc 19:37-40 Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, i deien: — Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures! Alguns dels fariseus que es trobav
- Lluc 18:43 A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.
- Isaïes 4:2 Aquell dia, la fertilitat que el Senyor donarà al país coronarà de glòria i d’esplendor els supervivents d’Israel; el fruit de la terra els omplirà d’honor i de prestigi.
- Fets 3:9-11 Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, i quedaren plens d’admiració i estupor pel que li havia passat: tots sabien que era l’home que s’estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica. Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d’ells cap al pòrtic anomen
- Isaïes 45:24 Tothom dirà de mi: “La força i el triomf només són del Senyor.” Se li acosten avergonyits els qui estaven furiosos contra ell;