Fets 7:23

Referències creuades

• Èxode 2:11-12 Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s’adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l’egipci i l’enterrà a la sorra.
• Hebreus 11:24-26 Gràcies a la fe, Moisès, quan ja era gran, va renunciar a ser anomenat fill de la filla del faraó. Preferí de ser maltractat amb el poble de Déu que fruir per un cert temps d’una vida de pecat. Per a ell, que tenia la mirada posada en la recompensa futura, sofrir els oprobis del Crist era un tresor més gran que tots el
• Proverbis 21:1 El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap on vol.
• Filipencs 2:12-13 Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que soc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació: és Déu qui, per la seva benvolença, actua en vosaltres impulsant la vostra voluntat i les vostres accions.
• Jaume 1:17 Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.
• Apocalipsi 17:17 perquè Déu ha infós en els seus cors el desig de complir el seu designi: tots posaran el seu poder reial al servei de la bèstia fins que s’hagin complert les paraules de Déu.
• Esdres 7:27 «Beneït sigui el Senyor, Déu dels nostres pares! Ell ha posat en el cor del rei el desig d’honorar el seu temple que hi ha a Jerusalem.
• Esdres 1:5 Aleshores els caps de llinatge de les tribus de Judà i de Benjamí, els sacerdots i els levites es disposaren a partir. Eren tots aquells a qui Déu havia mogut el cor perquè tornessin a Jerusalem a reconstruir el seu temple, el temple del Senyor.
• Èxode 4:18 Moisès va tornar cap al seu sogre Jetró i li digué: —Permet que me’n torni cap als meus germans que són a Egipte; vull veure si encara són vius. Jetró li va respondre: —Ves-te’n en pau.
• Esdres 1:1 L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte:
• Èxode 35:21 Tots els qui tenien bona voluntat i esperit generós van contribuir a la col·lecta a favor del Senyor feta per a l’obra de la tenda del trobament amb tot el seu servei, i per a les vestidures sagrades.
• 2 Cròniques 30:12 El poder de Déu també es va fer sentir als de Judà, i va infondre en els seus cors la voluntat unànime de complir el que el rei i els seus prohoms havien manat, d’acord amb la paraula del Senyor.