Filèmon 1:5
ja que sento parlar de l’amor i de la fe que tens per Jesús, el Senyor, i a favor de tot el poble sant.
— Filèmon 1:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ef 1,15+. L’amor i la fe són, des del principi, juntament amb l’esperança, les actituds cristianes fonamentals (vegeu 1Co 13,13; 1Te 1,3; Flm 5,8). (Ef 1,15; 1Co 13,13; 1Te 1,3; Flm 5,8)
Referències creuades
- Colossencs 1:4 d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant,
- Efesis 1:15 També jo, d’ençà que m’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant,
- 1 Corintis 16:1 Pel que fa a la col·lecta en favor del poble sant, seguiu també vosaltres les instruccions que he donat a les esglésies de Galàcia.
- 1 Joan 5:1-2 Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l’ha engendrat, també estima aquells a qui Déu ha engendrat. Sabem que estimem els fills de Déu quan estimem Déu i complim els seus manaments,
- Salms 16:3 Als sants que hi ha a la terra, gent forta, va tot el meu amor.
- Romans 12:13 Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat.
- Filèmon 1:7 Germà, he tingut una gran alegria i un gran consol quan he sabut que el teu amor ha alleujat els cors dels sants fidels.
- 1 Joan 3:23 I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat.
- Gàlates 5:6 Per als qui viuen en Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta la fe que actua per l’amor.
- Romans 15:25-26 De moment, però, me’n vaig a Jerusalem, ja que estic fent un servei al poble sant. Les comunitats de Macedònia i d’Acaia van decidir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem.
- Fets 9:39-41 Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué: —Tab