Gàlates 2:6
Pel que fa als qui eren considerats dirigents (poc m’importa el que eren, Déu no fa distinció de persones) , no em van imposar res.
— Gàlates 2:6, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pau distingeix entre la persona i la funció eclesial.
Ac 10,34+. Sembla que Pau no vulgui valorar excessivament els vincles que aquests dirigents havien tingut amb Jesús quan era en aquest món. (Ac 10,34)
Segons Ac 15,20.28-29, els van imposar algunes prescripcions indispensables que haurien facilitat la convivència «legal» entre jueus i pagans. En realitat, devien ser imposades més tard, per a evitar conflictes com el que conten els vv. 12-14. (Ac 15,20.28; vv. 12-14)
Referències creuades
- Gàlates 2:2 Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l’evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va.
- Fets 10:34 Llavors Pere prengué la paraula i digué: —Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones,
- Romans 2:11 Déu no fa distinció de persones.
- 2 Corintis 12:11 He obrat sense seny, però vosaltres m’hi heu obligat. Sou vosaltres qui m’hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no soc res, no soc inferior en res a aquests superapòstols.
- 2 Corintis 11:5 D’altra banda, jo crec que no soc inferior en res a aquests superapòstols.
- Gàlates 6:3 Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s’enganya a si mateix.
- 1 Pere 1:17 A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l’invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món.
- Job 32:17-22 Contestaré! Jo també vull dir-hi la meva, vull exposar les meves reflexions. Estic ple de paraules i l’esperit em bull dintre meu: sembla vi fermentat, sense sortida, en bots nous a punt de rebentar. Deixeu-me parlar i m’esbravaré, obriré els llavis per respondre. No prendré partit a favor de ningú, em guardaré prou d’
- Hebreus 13:17 Obeïu els vostres dirigents i mostreu-vos-hi dòcils; ells vetllen constantment per la vostra ànima i n’hauran de donar compte. Mireu que puguin fer-ho amb goig i no pas lamentant-se; això no us seria profitós.
- Lluc 20:21 Li van fer aquesta pregunta: —Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu.
- 2 Corintis 11:21-23 Ho reconec: quin deshonor per a mi haver estat tan feble! Parlo sense seny; jo també goso afirmar tot allò que ells afirmen. Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són descendents d’Abraham? Jo també. Són servidors del Crist? Declaro fora de mi que jo encara ho soc més: en treballs, molt més; en presons, molt
- Marc 12:14 Hi van, doncs, i li diuen: —Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L’hem de pagar o no l’hem de pagar?