Gàlates 4:30

Referències creuades

• Gènesi 21:10-12 i va dir a Abraham: —Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac. Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu. Però Déu li va dir: —No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del q
• Joan 8:35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre.
• Romans 8:15-17 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà , Pare!» Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja
• Gàlates 3:8 L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles.
• Jaume 4:5 ¿Us penseu que l’Escriptura diu perquè sí allò de: «Déu anhela gelosament l’esperit que ha fet habitar en nosaltres»?
• Gàlates 3:22 Ara bé, l’Escriptura deixa ben clar que tothom és captiu del pecat; així la promesa és concedida als creients gràcies a la fe en Jesucrist.
• Romans 11:2 Déu no ha rebutjat pas el seu poble , que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu què diu l’Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu:
• Romans 11:7-11 En conseqüència, Israel no ha aconseguit allò que buscava, però ho han aconseguit els escollits. En canvi, els altres s’han endurit, tal com diu l’Escriptura: Déu els ha donat un esperit que els ensopeix, ulls per a no veure-hi i orelles per a no sentir-hi, fins al dia d’avui. I David diu: Que la taula se’ls torni un p
• Romans 4:3 En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia.