Romans 4:3
En efecte, diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia.
— Romans 4:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Gn 15,6; citat també en els vv. 9.22; Ga 3,6; Jm 2,23. També es podria traduir: i Déu li ho tingué en compte (el fet de creure) i el va fer just. Déu, lliurement, concedeix a l’home el seu perdó (vv. 7-8). Decideix de tenir-li en compte la seva fe, i li dona la seva justícia (Rm 3,22). (Gn 15,6; vv. 9.22; Ga 3,6; Jm 2,23; vv. 7-8; Rm 3,22)
Referències creuades
- Gènesi 15:6 Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia.
- Jaume 2:23 Així es va complir allò que diu l’Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia ; per això fou anomenat amic de Déu.
- Gàlates 3:6-8 D’Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia . Sapigueu, doncs, que els fills d’Abraham són els qui creuen. L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles.
- Romans 4:9 Tanmateix, les paraules d’aquesta benaurança, ¿s’apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d’Abraham com a justícia.
- Romans 4:22-25 Per això també hi ha escrit: Li ho comptà com a justícia. I si es va escriure li ho comptà , no va ser tan sols per a ell, sinó també per a nosaltres, a qui Déu tindrà en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, que fou entregat per perdonar-nos els pecats
- Romans 4:5 mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia.
- Salms 106:31 i el Senyor li ho tingué en compte per totes les generacions, per sempre.
- Romans 4:11 Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidar-se. I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia,
- Romans 11:2 Déu no ha rebutjat pas el seu poble , que ell coneixia des de sempre. Ja sabeu què diu l’Escriptura, en el passatge on Elies acusa Israel davant de Déu:
- Romans 10:11 Diu l’Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós.
- Romans 9:17 D’aquí que l’Escriptura digui, referint-se al faraó: T’he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perquè la meva anomenada arribi arreu de la terra.
- 2 Pere 1:20-21 Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.