Hebreus 10:1
La Llei de Moisès conté tan sols una ombra dels béns que havien de venir i no la realitat mateixa. Per això és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra.
— Hebreus 10:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
He 8,5+. (He 8,5)
He 7,18-19+. (He 7,18-19)
Referències creuades
- Hebreus 8:5 Ara bé, aquests sacerdots celebren un culte que és tan sols imitació i ombra de les realitats celestials. Així ho trobem en l’oracle diví manifestat a Moisès quan anava a construir el tabernacle, i que diu: Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostro aquí a la muntanya.
- Colossencs 2:17 Totes aquestes coses només són l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist.
- Hebreus 9:11 Però Crist ha vingut com a gran sacerdot dels béns que ara comencen i ha entrat al santuari a través del tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’home, ja que no pertany al món creat.
- Hebreus 9:23 Per tant, si allò que és imitació de les realitats celestials s’ha de purificar d’aquesta manera, és clar que les mateixes realitats celestials exigeixen sacrificis més excel·lents que aquells.
- Hebreus 7:18-19 En conseqüència, d’una banda, queda abolida la legislació anterior per deficient i inútil, ja que la Llei no ha portat res a la plenitud; d’altra banda, és introduïda una esperança millor per la qual ens acostem a Déu.
- Hebreus 9:25 El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades;
- Hebreus 9:8-9 Amb això l’Esperit Sant ha volgut fer comprendre que, mentre subsisteix el primer tabernacle, encara no s’ha manifestat el camí d’accés al santuari. El primer tabernacle és, doncs, un símbol referit al temps present; allí s’ofereixen dons i sacrificis incapaços de portar a la plenitud la consciència dels qui tributen a
- Hebreus 10:11-18 Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d’esborrar els pecats. Però Jesucrist, després d’oferir un únic sacrifici pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, i mentrestant espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus p