Hebreus 11:27
Gràcies a la fe, va abandonar Egipte sense témer la ira del rei i, com que veia el qui és invisible, es mantingué ferm i constant.
— Hebreus 11:27, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Ex 2,15; He 12,51. (Ex 2,15; He 12,51)
Referències creuades
- 2 Corintis 4:18 Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem són temporals, però les que no veiem duren per sempre.
- Hebreus 11:13 Tots aquests moriren en la fe, sense haver obtingut allò que Déu els prometia, sinó veient-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters a la terra.
- Èxode 2:14-15 Ell li replicà: —¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l’egipci? Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian. Arribat allí, e
- Hebreus 11:1 La fe és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem.
- Jaume 5:11 Mireu com proclamem feliços els qui es van mantenir ferms. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i ja sabeu quin final li va concedir el Senyor, perquè el Senyor és misericordiós i benigne.
- Èxode 10:28-29 El faraó digué a Moisès: —Ves-te’n d’aquí i no t’atreveixis més a presentar-te davant meu. El dia que tornis, moriràs. Moisès li respongué: —Passarà tal com has dit: no et tornaré a veure mai més.
- Èxode 14:10-13 El faraó s’havia acostat. Els israelites van alçar els ulls i veieren que els egipcis els perseguien. Llavors els israelites, esglaiats, van clamar al Senyor, i deien a Moisès: —¿No hi havia prou tombes a Egipte, que ens has dut a morir al desert? Per què ens has fet sortir d’Egipte? Ja t’ho dèiem quan hi érem: “Deixa’
- Èxode 4:19 Mentre encara era a Madian, el Senyor havia dit a Moisès: —Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar.
- Èxode 11:8 Llavors tots aquests cortesans que ara t’envolten a tu, oh faraó, vindran a prosternar-se davant meu i em diran: “Ves-te’n amb tot el poble que et segueix.” Després d’això, me n’aniré. Moisès se’n va anar indignat de davant el faraó.
- Èxode 12:11 Per a menjar-lo, tingueu el cos cenyit, les sandàlies posades i el bastó a la mà. Us l’heu de menjar a correcuita. És la Pasqua del Senyor.
- 1 Pere 1:8 Vosaltres l’estimeu encara que no l’heu vist, i ara, sense veure’l, creieu en ell. I teniu una alegria tan gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la,
- Mateu 10:22 Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.