Hebreus 11:32
Per què continuar? Em mancaria el temps per a parlar-vos en detall de Gedeó, de Barac, de Samsó, de Jeftè, de David, de Samuel i dels profetes.
— Hebreus 11:32, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Els vv. 32-38 tenen el to d’un resum; l’autor accentua, d’una banda, les obres extraordinàries aconseguides per la fe, que culminen en la resurrecció terrenal, figura d’una resurrecció millor (vv. 32-35); i de l’altra, els dolors i les persecucions suportades amb la força que es té pel fet de creure (vv. 35-38). (vv. 32-38; vv. 32-35; vv. 35-38)
Aquests quatre personatges són alguns dels * jutges d’Israel.
Referències creuades
- 1 Samuel 1:20 Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.»
- 1 Samuel 16:1 El Senyor va dir a Samuel: —Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Soc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i ves. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
- 1 Samuel 16:13 Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
- Jutges 13:1-16 Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys. A Sorà hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. L’àngel del Senyor es va aparèixer a aquella dona i li digué: —
- Jutges 11:1-12 Hi havia un galaadita, Jeftè, que era un guerrer valent, fill d’una prostituta. El seu pare era Galaad. L’esposa legítima d’aquest home li havia donat també altres fills. Quan aquests van ser grans, van treure de casa Jeftè, dient-li: —Tu no tindràs part en l’herència del nostre pare, perquè ets fill d’una altra dona.
- Joan 21:25 Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.
- Romans 4:1 I què direm, doncs, d’Abraham, el pare del nostre llinatge?
- 1 Samuel 12:11 El Senyor va enviar Jerubaal, Bedan, Jeftè i a mi mateix, Samuel; us alliberà de les mans dels enemics que us envoltaven i poguéreu viure tranquils.
- Fets 3:24 D’altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim.
- Romans 3:5 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d’un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: Déu, ¿no és injust quan aboca la seva indignació?
- 2 Pere 1:21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, moguts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.
- Romans 7:7 Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs , jo no hauria sabut què és un mal desig.