Hebreus 11:33

Referències creuades

• Salms 144:1-2 Del recull de David. Beneït sigui el Senyor, la meva roca, que m’ensinistra els braços a la lluita i les mans al combat. Amor meu i ciutadella, fortalesa i salvador meu, és el meu escut i en ell em refugio: ell sotmet el poble al meu govern.
• Hebreus 6:12-15 No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han heretat les promeses. Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. Abraham esperà sense
• 2 Timoteu 4:17 Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó!
• Hebreus 10:36 Us cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promès.
• 1 Pere 5:8 Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir.
• Jutges 14:5-6 Samsó va baixar cap a Timnà amb els seus pares. En arribar prop de les vinyes de Timnà, un cadell de lleó se li acostà tot rugint. Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Samsó, que va esquarterar el lleó com si fos un cabrit, encara que no duia res a les mans. Però això no ho va explicar als seus pares.
• Gàlates 3:16 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist.
• Salms 144:10 Tu dones als reis la victòria i salves de l’espasa maligna David, el teu servent.
• Hebreus 11:4-8 Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seva fe encara parla. Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú no el va trobar,
• 2 Samuel 5:4-25 David tenia trenta anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys. Set anys i sis mesos va ser rei de Judà a Hebron, i durant trenta-tres anys va ser rei de tot Israel i Judà a Jerusalem. El rei i els seus homes van dirigir-se a Jerusalem per atacar els jebuseus que habitaven en aquell territori. Els jebuseus hav
• Daniel 6:20-23 A trenc d’alba es va llevar i se n’anà de pressa a la fossa dels lleons. Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida: —Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons? Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir: —Que el rei visqui per sempre! El meu Déu
• 1 Samuel 17:33-36 Però Saül respongué a David: —Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove. David li va explicar: —El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un os i s’emporta una ovella del ramat, el persegueixo, l’ataco i li