Joan 10:7
Per això Jesús continuà: —En veritat, en veritat us ho dic: jo soc la porta de les ovelles.
— Joan 10:7, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (10,7-10):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Joan 14:6 Jesús li respon: —Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.
- Efesis 2:18 Per ell, uns i altres, units en un sol Esperit, tenim accés al Pare.
- Joan 10:1 »En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler.
- Joan 10:9 Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.
- Ezequiel 34:31 Vosaltres, els homes, sou les meves ovelles, el ramat que jo pasturo; jo soc el vostre Déu. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
- Salms 79:13 I nosaltres, poble teu, ramat que pastures, et donarem gràcies per sempre més; proclamarem les teves lloances a cada generació.
- Hebreus 10:19-22 Per tant, germans, tenim plena llibertat d’entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús; ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat. En ell tenim un gran sacerdot posat al capdavant de la casa de Déu. Acostem-nos-hi a
- Salms 100:3 Reconeixeu que el Senyor és Déu; ell ens ha creat i nosaltres som seus; som el seu poble i el ramat que ell pastura.
- Salms 95:7 Ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. Tant de bo que avui escolteu la seva veu:
- Lluc 15:4-6 —¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que h
- Isaïes 53:6 Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots nosaltres.