Joan 4:40
Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies.
— Joan 4:40, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (4,39-42):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Apocalipsi 3:20 Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.
- Lluc 24:29 Però ells van insistir amb força dient-li: —Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells.
- 2 Corintis 6:1-2 Com a col·laboradors de Déu, us exhortem a no deixar perdre la gràcia que n’heu rebut. Ell diu: T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació. Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació.
- Gènesi 32:26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.
- Fets 16:15 Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar: —Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi. I ens hi va fer anar per força.
- Lluc 8:38 L’home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, però Jesús el va fer marxar dient:
- Lluc 19:5-10 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: —Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven i deien: —Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador. Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: —S
- Càntic 3:4 Tot just m’havia apartat d’ells, trobo l’amor de la meva ànima. L’he agafat i no el deixava, fins que l’he dut a casa de la meva mare, a la cambra de la qui m’ha concebut.
- Jeremies 14:8 Esperança d’Israel, salvador en temps d’infortuni, per què hauries de ser com un foraster en el país, com un vianant que s’atura a passar la nit?
- Proverbis 4:13 Dedica’t a la teva formació, no la deixis; aferra-t’hi, que hi tens la vida.