Lluc 11:14
Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada.
— Lluc 11:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
La malaltia és atribuïda a l’acció del dimoni (vegeu Lc 4,39 nota n). (Lc 4,39)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (11,14-16):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 12:22-24 Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista. Tota la gent, estupefacta, deia: —¿No deu ser aquest el Fill de David? Però els fariseus, quan ho sentiren, digueren: —Si aquest treu els dimonis, és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.
- Mateu 9:32-34 Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat. Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia: —No s’havia vist mai res de semblant a Israel. Però els fariseus deien: —Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
- Marc 7:32-37 Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li suplicaven que li imposés la mà. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: — Efatà! —que vol dir: «Obre’t!» A l’insta