Lluc 12:3
Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats.
— Lluc 12:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Mt 6,6 nota z. (Mt 6,6)
Mt 10,27. (Mt 10,27)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (12,1-3):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 10:27 Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats.
- Cohèlet 10:20 Ni tan sols de pensament no maleeixis el rei, ni tan sols en privat no malparlis del ric, perquè un ocell pot endur-se les teves paraules i fer saber tot el que has dit.
- Mateu 12:36 I jo us dic que, de tota paraula inútil que diguin els homes, en donaran compte el dia del judici:
- Cohèlet 10:12-13 El savi es fa apreciar amb les seves paraules, mentre que els llavis del neci són la seva perdició: al començament, allò que diu és niciesa; al final, follia perillosa.
- Job 24:14-15 L’assassí s’alça a trenc d’alba, mata el pobre i l’indefens, i a la nit es torna lladre. L’ull de l’adúlter espia el crepuscle i, pensant que així no el veurà ningú, es posa un vel a la cara.
- Judes 1:14-15 Henoc, el setè després d’Adam, es referia a ells quan va profetitzar dient: «El Senyor ve amb els seus sants estols per judicar tothom i condemnar tots els impius per totes les impietats que hauran comès i per totes les paraules insolents que aquests impius pecadors hauran proferit contra ell.»