Lluc 13:19

Referències creuades

• Daniel 4:12 Però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l’herba del camp. Quedarà xop de rosada i, com les bèsties, s’alimentarà d’herba.
• Daniel 2:44-45 »En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’aixequi un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre. Per això has vist que es desprenia de la muntanya una pedra sense que ningú la toqués i feia pols el ferro i
• Daniel 4:21 »La interpretació, la decisió de l’Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta:
• Ezequiel 17:22-24 »Això us anuncia el Senyor Déu: »També jo trencaré el cimall del cedre altiu, n’esqueixaré el rebrot més alt i tendre i el plantaré al cim d’una gran muntanya, a l’excelsa muntanya d’Israel. Traurà branques ufanoses, donarà fruit i arribarà a ser un cedre majestuós. S’hi ajocaran ocells de tota mena, viuran a l’ombra d
• Mateu 13:31-32 Els proposà encara una altra paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot venen els ocells del cel a fer niu a les s
• Marc 4:31-32 És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra.
• Zacaries 2:11 però ara, fills de Sió que residiu a Babilònia, escapeu-vos-en!»
• Fets 2:41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.
• Daniel 2:34-35 Mentre la miraves, una pedra es va desprendre, sense que ningú la toqués; va topar amb els peus de ferro i argila de l’estàtua i els va fer pols. En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense dei
• Zacaries 14:7-9 En aquell temps, que només el Senyor coneix, serà sempre de dia; ja no hi haurà dies i nits, perquè el vespre serà ple de llum. Aquell dia brollarà una font a Jerusalem: la meitat de l’aigua anirà cap a orient, al Mar Mort, i l’altra meitat cap a occident, al Mediterrani, tant a l’estiu com a l’hivern. El Senyor serà e
• Ezequiel 31:6 Niaven a les seves branques ocells de tota mena, sota el seu brancatge criaven totes les bèsties dels camps, i una multitud de nacions s’acollia a la seva ombra.
• Fets 4:4 Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes.