Lluc 14:9
i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit.
— Lluc 14:9, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (14,7-11):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Proverbis 16:18 L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra.
- Proverbis 11:2 L’arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat.
- Proverbis 3:35 Els savis heretaran la glòria, els insensats, la vergonya.
- Ezequiel 28:2-10 —Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu: »La teva supèrbia t’ha fet dir: ‘Soc un déu, visc en una seu divina en el cor mateix dels mars.’ Tu, que ets un home i no pas un déu, tens pretensions divines. Ets més savi que Daniel, cap secret no t’és desconegut. Amb habilitat i enginy t’has creat
- Ester 6:6-12 i li preguntà: —Què s’hauria de fer amb l’home que el rei vol honorar? Aman va pensar: «A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?» Per això li va respondre: —A l’home que el rei vol honorar, li haurien de dur un vestit reial com el del mateix rei, i un cavall dels que el mateix rei cavalca, i posar-li al cap una corona r
- Daniel 4:30-34 En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d’enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d’àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells. «Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, va